Després de dos anys d'exhaustiva campanya, d'una cursa electoral sense precedents, d'hores i hores de televisió, de mítings, de vídeos, d'entrevistes, etc... ha arribat el gran dia. S'ha fet realitat el somni de milers d'afroamericans i han vessat llàgrimes perquè el tiet Sam s'ha rendit a un home negre. La gran Amèrica, la líder mundial, que es veu ofegada per la crisi econòmica, que viu arraulida pel terrorisme islàmic, que s'ha psicoanalitzat per primera vegada, ha posat les seves esperances en Obama. Un home amb aparença fràgil, amb veu tranquila i, sobretot, negre. Qui li havia de dir a aquesta Amèrica contradictòria, capaç del més extraordinari i del més aberrant, purista i tradicional, que a la seva CasaBlanca hi viuria un home Negre. Quin contrast de colors més necessari.
Potser ja estava escrit el seu destí, perquè el seu nom augura coses bones. Obama Barak Hussein. Barak, d'origen semita, significa beneït i Hussein prové de Hasan que significa bo, guapo o atractiu, segons el context. Només pot fer coses bones, no?
Esperem que les bones expectatives creades no se'n vagin a norris, perquè l'efecte rebot podria ser brutal. Que les paraules no se les emporti el vent i que aquest home doni color a la història mundial amb fets.
2 comentaris:
Jo també opino que aquest canvi dóna esperança d'una nova forma de concebre el món, però igual que tu em plantejo que les paraules s'han de convertir en fets, i això sempre és més difícil, i sinó quina gran decepció "mudial".....
Gràcies, anònim per opinar!! Esperem que no se'l carreguin com a Kennedy, perquè té tots els números. D'enemics no n'hi falten.
Publica un comentari a l'entrada