Plagues

L'ésser humà és molt influenciable. És un fet. Cada dia a la feina passo per davant de Tous ( sí, allò dels ossets) i sempre hi ha cua. Faci fred o calor, de gent no en falta. Fa nou anys l'estand era petit i la firma començava a tenir renom. En dos o tres anys va pujar com l'escuma i van ampliar i renovar l'espai posant, fins i tot, un turnomàtic ( com a la peixateria) i ampliant el nombre de dependents. Quan arriben dates especials com les actuals es formen uns pollastres!!! Sembla que en el món de la joieria no hi hagi res més i la gent va com boja per aconseguir l'última bossa de Tous o un penjoll ben ple d'óssos. No importa la crisi, sempre hi ha un foradet per regalar Tous. Podran estar contents els Srs. Tous. És per això que a mi no em veureu amb res d'aquesta marca (bé, mai diguis que no per si de cas, jeje). Ha passat el mateix amb molts altres productes o marques, que han viscut o viuen un boom obsessiu. I sinó penseu en les cafeteres Nespresso (qui no en té una?), amb les sabates Crocs (qui no en té unes?) o en el món Ikea (qui no té res d'Ikea?? Va, va... si hi ha algú que ho digui!!!). Total que ens deixem portar per una mena de moda esbojarrada que puja i baixa i que canvia de nom perquè no ens cansem de comprar.

P.D: ho confesso. El meu pis és una secció sencera d'Ikea.

Confirmat, vull ser mecànic

Ja he tornat de la tortura. I dic tortura perquè l'execució es veu que encara ha de venir. Total que m'han clavat 150 euros per dues bombetes i un captador de volant (que no és un senyor que tingui una secta de volants) i el diagnòstic!. Això és un avís de que hi ha quelcom que està a punt de dir prou, és a dir, que, segurament, el catalitzador està deixant de catalitzar i un dia d'aquests es descatalitzarà i em deixarà sense ni un duro. En poques paraules, que això és un pou sense fons. Ho veiueu com ser mecànic té futur. Sempre hi ha una altra peça a punt d'espatllar-se...Que em toqui la loteria, siusplau!!!!

Mecànics

He girat la cadira de rodes i he cercat a l'estanteria de llibres que tinc al darrera, el Pompeu vermell que tinc desde l'institut. He obert a l'atzar per la pàgina... ah, no estan numerades. Bé, doncs he obert una pàgina a l'atzar i la primera paraula que he llegit ha sigut: paràfisi. M'he quedat igual, així que he llegit la definició: " Cadascun dels filaments estèrils que neixen entre els ascos d'un micet, que es troben en els òrgans sexuals de les muscínies, etc. ". Ara sí que no ho tinc clar. No sé que vol dir ascos, micet ni muscínies. He seguit amb la meva recerca biològica i m'he trobat amb cinc noves incògnites i he desistit perquè no entenia res de res. Aleshores ha sonat el telèfon i m'han dit del taller que ja puc anar a buscar el meu cotxe. Ahir a la nit vaig tornar a 60km per l'autovia. No!! No han posat les noves limitacions, encara, jejeje. És que gairebé em quedo tirada i vaig tardar una hora en arribar a casa, perquè el cotxe no tirava més. Ja veuràs el que em costarà la brometa... Total era canviar una peça!! Jo si tornés a néixer seria home i mecànic o dentista. No, no, mecànic, que això de veure boques i aguantar alitosis... Tenen feina asegurada i sempre tenen la raó, perquè com que no en tens n'idea t'has de creure el que et diuen i, és clar, et foten unes clavades. Jo crec que m'he gastat més en reparacions que el que em va costar el cotxe en sí. Que si les revisions, canviar les rodes, quan se'm va trencar la junta de culata (1000 euros!!!!!), dos vegades "l'elevalunas elèctric", la bateria, etc... No sé si és que tinc mala sort o que em prenen el pèl. Jo de gran vull ser mecànic!

Tarda de mocs

El que dóna de sí una tarda de mocs al sofà veient la tele. M'he pres un Frenadol (crec que en sóc una mica adiccta,jeje), he agafat el comandament de la tele i, com les iaies, m'he posat sota una manta ben calentona. Espero que no vagi a més i pugui gaudir de la festa de dissabte.

Total, que he anat canviant de cadenes i programes i he arribat a les següents conclusions:

* No vagis a un curandero si no saps fer el pi. Sí,sí, tal com ho sentiu. Parlaven d'aquestes estafes tòpiques dels sanadors. Han fet una càmara oculta d'aquestes i un "curandero" de Zamora deia aquestes sentències totalment científiques i contrastades ( "el apendicitis se cura haciendo el pino" o "el sida se transporta en el viento"). Així que si la gimnàstica no és el vostre fort, ja sabeu, haureu d'anar a un hospital normal i corrent.

Ràpidament he canviat de canal perquè no podia suportar tanta absurditat.

* Si ets vegetarià no seràs feliç. Com que las coses van maldades a no sé on regalaven lots de nadal i a una senyora li han fet obrir el seu. Ha sortit de tot, però la culminació ha estat un "salchichón" gegant. La senyora no ha pogut amb tanta excitació i ha exclamat: "todos necesitamos un salchichón grande y duro". Mare de déu senyor!! La carn és dèbil!. Però jo crec que si sou vegetarians ho podeu substituir fàcilment per una pastanaga o un cogombre.

* si ets friki vés a TV3. Resulta que anunciaven un nou programa a "la nostra". Una mena de Operación Triunfo, Fama, Factor X, Tú si que vales, etc (si que n`hi ha no?). Tot això a la catalana: Operació pastorets!!! Ostres, què friki. Ja no sé si són efectes secundaris del Frenadol o m'està agafant febre, però això m'ha semblat molt cutre. Però bé, no diré res fins que no hagi vist ni que sigui cinc minuts del programet.

I en podria explicar més, perquè de coses surrealistes no en falten. Ah, sí!! Que es veu que els bancs han tingut un benefici de 14milions d'euros (ja,ja,ja em pixo). Pobrets! No sé si arribaran a final de mes. Sort que no treballo ni a la Nissan, ni a Sony, ni a Kraft, ni a....

Amb criteri

Anava a dinar a casa dels meus pares i he decidit passar per la plaça de l'església. He volgut veure amb els meus propis ulls el que tanta polèmica ha creat en el meu poble. El famós fanal!! Aquest fanal, mal m'està dir'ho, ha viscut en la indiferència durant molts anys. Encara que jo hi he conviscut durant tota la meva època escolar, la veritat, no hi havia parat gaire esment. Per a mi era un fanal sobre una font i ja està. Perquè jo no recordo cap rètol identificatiu o cap data o cap autor o cap època, quelcom que remarqués la seva importància. És ara, ja grandeta, que m'assabento que aquest fanal originàriament estava davant l'església. És ara que tothom surt pro-fanal i lluita per ell. Jo fins ara ni m'hi havia fixat i, com jo, segurament molta gent. No entenc, per això, el rebombori que ha portat el tema. Però la qüestió per a mí no és aquesta, perquè en aquest poble tot es polititza i has d'anar amb peus de plom a l'hora d'opinar. El que avui he vist m'ha produït un cert esglai. No sóc restauradora, però crec que, objectivament parlant, avui he vist un arbre-fanal-nadal. Entre l'alçada (no recordava que fos tan alt) i el color escollit per pintar-lo, només li falten unes boles daurades i un estel al capdamunt. Realment, l'he trobat bastant lleig i horrible. No sé si aquest era el seu color original, però, en tot cas, no és el més idoni, això segur. Potser està inacabat i això és una mena de barnís protector... Si això és el resultat de tanta polèmica, més valia no haver tocat res.

Luxúria

El pecat dels pecats és aquest, sens dubte, segons l'església. Això del sexe no s'ha vist mai gaire bé, ja sigui desenfrenat o no. I mira que és fácil de trobar. Només heu d'anar a un sopar d'empresa qualsevol. Allà sí que hi ha luxúria reprimida a punt d'esclatar. Jo ric molt en aquests sopars perquè em dedico a observar la gent i és molt divertit. Ara que es fan els sopars de Nadal és un bon moment per fer un estudi de camp. Veureu que les noies hauran anat a la perruqueria i que es presenten amb les millors gales. Escots pronunciats, cames estilitzades, talons gratacels i roba ben ajustada. Tot per cridar l'atenció del sector masculí del sopar. Després vindran les copes de més, les brometes de tipus sexual i els riures descontrolats. Arriba l'hora d'anar a ballar i contonejar els cossos de manera eshibicionista i libidinosa. Es donen abraçades suposadament amistoses, hi ha tocaments "accidentals" i s'insinuen desitjos d'una nit. En la majoria de sopars poden sortir flirtejos, parelles o, simplement, aventures nocturnes. Perquè la luxúria s'apodera de la foscor, escalfa els cossos més del compte i l'alcohol s'encarrega de no posar fre a les fantasies.