Perduts

En certs moments de la vida un se sent com perdut en aquest món, massa gran i complicat. Però no ens guanyarà el pessimisme, sempre expectant i cercant víctimes. No ens compadirem com a nens sols i esporuguits. Aixecarem el cap i mirarem endavant perquè és l'únic camí per recórrer. Donarem la mà a qui no pot aixecar-se. Somriurem pels qui ploren. Cantarem per espantar les pors. Mirarem al passat per aprendre a gaudir del futur. Començarem de nou cada cop que faci falta. La vida no és una, individual i única. És múltiple i multicolor. I la pintarem depenent de l'estat d'ànim. De tots els estats en poden sortir quadres meravellosos. Així que us proposo que escolteu la canço d'Anouk i us deixeu emportar per una melodia profunda. Aleshores començarà un nou dia ple d'esperança.

Carta als reis

No recordo haver escrit gaires cartes als reis. És clar que la meva memòria a vegades falla com una escopeta de fira. És bonic això d'escriure els desitjos i enviar-los màgicament a uns senyors desconeguts anomenats Melcior (rei de la llum), Gaspar (rei de l'aroma) i Baltassar (amo del tresor). I dic que és bonic perquè jo, com a patge real que he sigut, he pogut llegir-ne vàries i somriure amb la de coses que arriben a demanar les criatures. Amb aquella lletra que va de tort, amb mil dibuixos i filigranes i, sobretot, amb tota la il-lusió. La il-lusió d'aquells ulls brillants i aquelles boques obertes de bat a bat. El dia que no hi hagi il-lusió, ni nervis durant la cavalcada, ni corregudes a les set del matí, aleshores, el Nadal no tindrà sentit. Així que demano als Reis Màgics que aquest any 2010 ens portin molta i-lusió per tirar endavant qualsevol cosa.