Venda ambulant

"Prohibida la venta ambulante en el interior". Llegir aquest rètol en un portal al bell mig de Barcelona, en principi, no té cap mena d'interès. Fins i tot diria que hi estic d'acord, perquè no et vingui el típic paquistaní a vendre't una rosa mentre estàs sopant tranquilament. Però si el local en qüestió s'anomena Club Ladys aleshores crec que entra en una contradicció evident: la venta ambulant és el quid de la qüestió. Les dones venen els seus cossos i deambulen amunt i avall per exhibir-se (aquesta informació la sé pels múltiples reportatges televisius, no tingueu idees equivocades). Per tant, no sé la raó de penjar aquest rètol perquè amb els goriles que hi ha a la porta no crec que cap paquistaní s'atreveixi a entrar. Què deurien vendre? Condons, no crec, deuen anar ben servits. Tomàquets de pagès? Portats pel client típic de poble. No. I tampoc m'imagino el típic comercial trucant a la porta... Se us acut què podria ser?

Coses que em fan ràbia, encara que sigui només un momentet

* Seure al sofà, posar-te la manteta a sobre i adonar-te que el comandament de la tele està a la taula del menjador, aghhh

* Portar la llista de la compra, repasar-la, comprar, arribar a casa i... mecatxis!!! oblidar-te el xampú pel cap (per exemple).

* Que la gent arribi tard...no ho soporto.

* Que et donin la notícia bomba, que tothom ja sabia, i tú et quedis amb cara d'idiota.

* Que gent que no et saluda al poble et vegi a l'altra punta de món i et faci abraçades i petons com si fossiu germans de sang o alguna cosa semblant.

* Que estiguis llegint un llibre, diari o qualsevol paper al tren i el personatge del costat es quedi mig cec per saber què hi posa.

* Que sempre hi hagi algú que sap de tot i ha estat a tot arreu ( que algú li digui que té un do sobrenatural).

* Que m'expliquin el final d'una pel.lícula o sèrie, quina ràbiaaaa..( que t'ho he preguntat??)

* La gent maleducada que no diu ni hola, ni adéu ni gràcies.

* La gent que dóna cops de colze perquè es pensa que la pista de ball és seva.

* Rentar-te el cap i quan està ensabonat que es talli l'aigua, ahhh!!

* Que et posin anuncis quan està més interessant la peli.

* Tenir alguna cosa a la punta de la llengua, això sí que fa ràbia.

I segur que n'hi ha moltes més...

Setmana què?

Sempre he sigut bastant descreguda (que no vol dir que no sigui creguda, que tampoc), sinó que el tema religiós ni fu ni fa. Això de la Setmana Santa se m'escapa de les mans: que si Diumenge de Rams, que si Dijous Sant, que si Divendres, que no es menja carn, que si Diumenge de Pasqua, que si Dilluns de Pasqua, que si la segona Pasqua...buffff, no hi ha qui s'aclari ( si hi ha alguna errada és comprensible per la meva ignorància cristiana apostòlica romana). El que té clar tothom és que és festa i punt. Ahh, sí, i que tornaran a posar Ben-hur i Quo Vadis i Espartaco a la tele perquè poguem fer unes migdiades fantàstiques. Respecto que cadascú cregui en el que li sembli. De fet, tots en algun moment donat hem demanat què sé jo a qui sap qui??? Però aquest fervor de les processons on la gent plora quan veu passar la verge o el crist, caminant descalços, amb aquells "capirotes" (que no em digueu que no sembla el Ku Klux Klan), passant criatures que ploren de mans en mans perquè toqui el pas, saltant la reixa com bojos (quina por, que sembla que s'esclafin!!) ...a mi em resulta estrany. No ho entenc. Suposo que jo la processó la porto per dins. Així que un any més passaré la Setmana Santa com uns dies més per descansar i menjar "mona", que això encara no és pecat. O sí?