I tú, com et dius?

L'altre dia a la feina se'm va presentar una Cleofé. Perdó, Cleo...què? Cleofé, em va dir la senyora acostumada, suposo, a repetir el seu atípic nom. El perquè del nom era de fàcil ressolució, tal sant del dia tal nom. Tradicions, per sort, superades. La curiositat m'ha pogut i he cercat el significat de nom tan original: "la que vislumbra la glòria". Els seus pares sí que van "vislumbrar" bé el seu futur. La glòria no sé si l'ha aconseguit però no feia mala cara. Això del santoral m'ha fet pensar en quin hagués pogut ser el meu nom depenent dels sants d'un quatre de gener. La llista, realment, fa esfereïr: "Celso, Gregorio, Rigoberto, Dafrosa, Hermetes, Ageo, Cayo, Máyulo, Aquilino, Gémino, Eugenio, Marciano, Quinto, Teódoto, Trifón, Roger y Genoveva". Déu n'hi do!!!! S'ha de dir que ja tinc un tiet i un cosí que es diuen Gregorio ( "el vigilante"). Dóno gràcies als meus pares per no haver caigut en la temptació i posar-me Marciana o Cayo, perquè hagués tingut una vida molt dura i els acudits fàcils m'haguéssin traumatitzat. El que sembla més normal és Genoveva, però no m'hi veig. Em pensaria que sóc la senyora de El Cid Campeador o alguna cosa semblant.

El meu nom haig de dir que m'agrada, perquè és fàcil, curt i senzill. També m'agrada el seu significat: "que vive o viene de los bosques. Guardiana de los bosques". Oi, que és bonic!!

Tornades

Ja estem a les acaballes de l'estiu. Un estiu que, en el meu cas, ha passat sense pena ni glòria, tranquil.lament. No hi hagut viatjes, ni excursions, ni escapades. Un estiu de xafogor agobiant, de mosquits mutants assassins, de morenor suau a base de platges matineres. Un estiu musical amb Madonna i Coldplay. Un estiu de retrobada amb alguns vells amics. L'estiu de les festes majors, que ja no són el que eren, per mí, és clar, on ja no ets tan jove per agafar un pet i riure fins a les matines, ni tan gran per anar a l'envelat a fer uns balls d'orquestra. Un estiu desubicat que deixa pas a una tardor plena de feina. Benvinguts a tots.