Per conèixer els músculs del cos no cal que us llegiu un llibre d'anatomia, ni que estudieu fisioteràpia. És molt més fàcil del que us penseu. Agafeu un entrepà (el meu era de xoriço, únic supervivent en una nevera desèrtica) i una Coca-cola ( única beguda també ). Ben pensat, el primer que heu de fer és omplir la nevera. Aleshores aneu a buscar un company d'aventura i empreneu camí cap algun lloc com el Montcau ( montanya gelidenca de 644 metres ). Escolliu un dia ben assolellat, roba còmoda i molts ànims. Tenint en compte que el recorregut més llarg que faig és del menjador a la cuina, una excursioneta de cinc hores no està gens malament. Fins a Can Ginebreda va anar força bé. La zona de la Font està totalment abandonada, fa una pena...Vam seguir fins la Font del Noguer i, a partir d'aquí, comença una pujadeta de dos kilòmetres que no us vull ni explicar... Bé, sí l'explico. Semblava una de "las muñecas de famosa". A pas de nina i esbufegant com un bou ( els bous esbufeguen??...bé, tan se val ) vaig arribar al cim. Em va costar déu i ajuda, però ho vaig aconseguir. En arribar ens esperava una sorpresa divertida. Algú s'havia entretingut a fer una pessebre de plastilina sota la bandera catalana. Quedava ben divertit i curiós. Vem signar a la llibreta, com bons excursionistes i vem endrapar l'entrepà com si ens anés la vida. La baixada tampoc va ser
fàcil, perquè vem triar un caminet que semblava una drassera i va resultar que no. Semblava que estiguéssim a la selva, ple de matolls, regalimant aigua, arbres caiguts... Finalment, vem tornar a sortir a la Font del Noguer, passant per Can Ginebreda on ens van bordar quatre gossos que em van fer por, i tot baixada fins a casa. Déu-n'hi do!!! Haig de dir que no vaig tenir gaires "agulletes" l'endemà, així que estic contenta de la meva fita, jejeje... Animeu-vos a pujar, que hi ha molt bones vistes.
