dissabte, 28 de febrer del 2009

El Sr. Rutina

Acabada la jornada laboral el Sr. Sworoski es disposa a fer els vint minuts de tornada cap a casa. Ningú l'hi espera perquè és un home solter. Quan gira el pom de la seva porta sap que li esperen hores de soledat. Es fa el dinar amb desgana. Avui patata bullida amb pèsols, un tall de carn i una poma. Frega els quatre plats. Un cop fet l' àpat, per apaivagar l'avorriment, es dedica a llegir tot el que se li posa pel davant, diaris, revistes i llibres, un munt de llibres. Llegeix com un boig tota mena de gèneres: llibres d'història, d'assaig, d'autoajuda, de ficció... De tan llegir s'ha hagut de posar ulleres perquè, és clar, té la vista cansada. Els llibres són la seva família. Després de llegir quatre hores ja es pot fer el sopar. Un parell d'ous. Cap allà a les deu de la nit el Sr. Sworoski es posa un pijama verd fosc i es fica al llit per anar a fer nones. I així cada dia de la seva vida.

divendres, 27 de febrer del 2009

El Sr. Rutina

El Sr. Sworoski és un home de rutines. Fa més de vint anys que el seu despertador sona a les vuit en punt. Es lleva sense mandrejar i se'n va al lavabo. Es renta la cara i fa un pipí. Se'n va a la cuina i esmorza, sempre el mateix, un cafè sol i una torrada amb mantega. Se'n torna al lavabo i fa una dutxa ràpida. Es vesteix per anar a la feina amb un tratje. Avui toca el gris. En té cinc de tratjes: un de blau marí, un de negre, un de marró, un a ratlles i el gris. Es mira al mirall, es renta les dents i es pentina els quatre cabells que encara lluiten per no desaparèixer. Tanca la porta i es disposa a fer els vint minuts de trajecte a peu que té fins a la feina. Arriba amb les galtes enrojolades, perquè el Sr. Sworoski té una mica de panxeta i es cansa quan fa una mica de sobreesforç. Entra a la seva oficina, saluda als companys i s'endinsa en el seu món de números i xifres fins a l'hora d'esmorzar. Aleshores treu el seu entrepà de fuet i una ampolleta d'aigua i en deu minuts s'ho engoleix tot. Treballa sense desfici fins a les tres del migdia i acaba la seva jornada laboral.

dijous, 19 de febrer del 2009

La, la, la

Em sembla que aquest any serà musical i "a lo grande". Les entrades de Coldplay ja són a la butxaca esperant que arribi setembre a l'estadi olímpic. Aquestes ja estan assegurades. Ara al març sona el Jason Swarz (ben bé no sé com es deu pronunciar, així que jo ho faig com si digués Swarzeneguer i ja està) al Razmatazz (quin tou de zetes en una frase). Al juliol arriba Madonna que no l'he vista mai i ha de ser espectacular el show i no m'ho vull perdre. Així que ens rascarem la butxaca, perquè les entrades són desorbitades!!!! I avui he sentit que U2 també actuaran, possiblement, al juny al camp del Barça. Hauré de demanar un préstec musical per poder anar a tots, mare meva. I, de moment, ja estaria. Alguna proposta més?

dimecres, 4 de febrer del 2009

Mai és tard

La Sra. Maria és d'aquelles que fa una mica cara de pena, de queixosa, que tot li fa mal. Entrada en la vuitantena potser ja és això. Deu tenir els òssos cansats i l'ànima mandrosa. La seva filla s'encarrega de tot, així que es presenta a la tenda amb les idees ben clares. Vull una cuina per la meva mare, pràctica i sencilla, de color blanc ( ara torna el blanc, coses de les tendències). I així va ser. En un mes va tenir cuina per estrenar. Quan vem anar al seu domicili ens va obrir la porta amb veu tranquila. Darrera seu un bulldog anglès feia la mateixa cara de moix que la seva mestressa. Ens mirava de réüll, però sense apropar-se gaire. Amb la cinta mètrica vem pendre les mides de la seva futura comoditat. I vem marxar sense fer gaire soroll, com el gos de la Sra. Maria. Un cop ja acabada, potser ja feia tres setmanes, va aparèixer la filla de la Sra. Maria i em va dir què contenta estava la seva mare. Ara no havia de fregar aquells fogons plens de greix i omplia el rentavaixelles, cosa que li permetia veure la telenovela amb tota tranquilitat. S'havia animat tant que es va atrevir a posar-se els seus primers pantalons. Els tenia guardats de feia un any a l'armari (un intent de la seva filla de fer-li provar coses noves). Com és la vida. Vuitanta anys amb faldilles i, tot d'un plegat, cuina nova i pantalons. Tot un canvi per la Sra. Maria.