Coses

A casa som de poc trucar, per telèfon dic. Això que el meu pare treballava a la Telefònica. Ja ho diuen que "en casa de herrero cuchara de palo". Això em va fer pensar que potser un anestesiòleg pateix d'insomni, que un carnisser és vegetarià, que un cuiner menja precuinats, que un perruquer és calb, que un dissenyador és nudista, que un escriptor no llegeix, que un banquer no deixa ni un duro al banc i que el president del país no mana a casa seva, etc......... I aquestes són coses que em vénen al cap sense cap sentit.

Se cae la SGAE

Puc assegurar que tenia el codi penal i civil a casa. Perquè resulta que vaig fer un intent d'estudiar dret, però vaig acabar més aviat sentada a les cadires del bar i a la gespa del jardí. Les classes em semblaven totes iguals de soporíferes. Així que vaig deixar la carrera per pur avorriment. I passa el que passa. Que algú et demana un llibre que sap que no faràs servir i el deixes amb tota la bona fe. I si te he visto no me acuerdo... Tal dia farà mil anys. Total que ara no sé quins delictes puc cometre i quins no. Diuen que la ignorància no eximeix de culpa. Això vol dir que ens hem de saber totes les lleis i la constitució? Ostres, se'm gira feina! Però no tinc els llibres i no és culpa meva. Ni tan sols recordo a qui els hi vaig deixar. Bé, m'arriscaré. Si veig una peli per internet aniré a la garjola? Si vaig a la festa major del poble i no paguen uns...que et diré jo... 8000€ per posar el "Paquito Chocolatero", s'acabaran les festes? I si vaig a la perruqueria i escolto la música de la ràdio (bé, escoltar és un dir, perquè amb el soroll dels secadors...) entraran els geos per la porta i s'enduran la perruquera? M'hauré de fer el tint a casa? Aggggg!!! I si se m'acut fer un fotomuntatge amb música per a regalar a un amic... es prohibiran els regals, les fotos, la música o els amics? Perquè no ho prohibeixen tot i ens deixen un foradet per respirar? Que ens deixin en pau, homeeee!!! Que volem viure tranquils!!! Fora la SGAE i les seves normatives absurdes!!!

La teràpia

Terapia de xoc: "colla de cabrons, gilipolles, idiotes perduts, imbècils, fills de la gran puta, creguts de merda, atontats, empanats de la vida, imbècils una altra vegada. Se m'omple la boca: im-bè-cils!!!! Inspirar....expirar...inspirar....respirar.... Merda, joder, merda, joder, merdaaaaa!

Això ho escrius en una llibreta, bloc, full o qualsevol lloc per començar el dia i ja t'envàs amb una altra cara cap a la feina. No calen psicòlegs ni res semblant. Una mica de teràpia insultadora al no res i problema finit. Ho podeu provar aviam què tal.

Do you speak...què?

M'ha agafat com un no sé què d'escriure. Vés per on. M'he rellegit algun post anterior del 2008 i m'he fet gràcia a mí mateixa, jeje. Sóc així de tonta. Deu ser que he vist els nous capítols de Lost i m'he quedat entre dos mons paral.lels. Vaja, que m'he quedat sense resposta, com sempre. Com m'agrada aquesta sèrie!! No he pogut esperar a dimarts per veure-la a Cuatro, així que ho he vist en versió original i subtítols. Que està molt bé per adonar-me que sé llegir, mirar i escoltar alhora. I que de deu paraules en anglès n'entenc dues o tres. Un desastre. Em fa vergonya no saber més anglès, quina ràbia. Sempre puc copiar als búlgars. Això ho dic, perquè fa anys, cap al.... 98?, vem anar a ballar amb l'esbart a Bulgaria. Fèiem un intercanvi folclòrick, tipical dansaire. La nostra sorpresa va ser que els nois/es del grup búlgar sabien i entenien paraules en espanyol. I tot gràcies a la televisió i els satèl.lits. Resulta que es posaven a veure telenovel.les sense entendre ni un mot i, poc a poc, anaven captant els missatges. En comptes de "aprenda el inglés con mil palabras" és "aprenda español con Médico de Família". Sí, senyor. No hi ha res com ser autodidacte.

Les mil cares

M'ha passat pel cap disfressar-me de "la Esteban". O millor: fer un grup de persones on es vegi el procés de " l'antes y el después ". Com un degradé del careto d'aquesta paia capaç de sortir als telenotícies i convertir-se en un boom televisiu sense haver fet res meritori. Així que he descartat ràpidament la idea per no donar-li més bombo. Suposo que les disfresses d'aquest any són bàsicament dues: de Michael Jackson, mort o viu, no se sap i d'Avatar. Les dues són fàcils. Molt de maquillatge, cares estrafolàries i pells de colors inversemblants. És clar que també us podeu disfressar de Millet amb un munt de diners que li surtin de les orelles, o del virus de la Grip A que ben bé no sé com seria però poseu-vos mascareta per si de cas. Fins i tot podeu comprar un pack de copes de l'Ikea i dir que sou en Guardiola. Sempre ens quedaran els típics i tòpics vampirs, princeses, metges i travestis, que agraden i fan gràcia. L'última vegada que recordo que em vaig disfressar va ser de sac de cafè i, d'això, ja fa una colla d'anys. Si Spiderman aixequés el cap...