Nadalejant

Ja sabeu que això de les festes nadalenques a mí ni em va ni em vé, ni fu ni fa, ni estira ni arronsa... Deu ser que el fet de treballar en uns grans magatzems i no tenir fills són arguments importants per pensar així. Però també haig de dir que, encara que un no vulgui, no saps perquè ni com, l'anomenat esperit nadalenc t'envaeix i et vénen unes ganes sobtades de salvar el món i d'erradicar la pobresa. Evidentment, la meva part racional em fa veure de seguida que això no és possible, així que el que intento, si més no, és ser més bona persona. Segurament hi haurà algú en desacord (que jo sigui bona persona ), però no discutiré les impressions personals de cadascú. No sé si me'n surto gaire bé, la veritat, perquè em costa déu i ajuda això de les relacions interpersonals, però mira, la intenció és el que compta, no?? Així que, malgrat tot us desitjo bones festes i bona entrada d'any. I que el 2011 ens porti mooooooltaaaa feina!!!!1

Sta. Llúcia

Ahir va ser un gran dia. Un dia d'aquells farcit d'amics, de rialles, d'emocions... Ahir era dia de festa al poble: Sta. Llúcia! Lluïment de l'esbart, passejada per la fira d'artesans, repartiment d'escudella i botifarra i al vespre, espectacle de foc i diables. Tradició i festa que remunta any rera any, cercant el vincle entre passat i present renovador. I així ho vem fer. Ens vem retrobar les amigues, vem gaudir de la festa, vem assaborir l'escudella d'una amiga valenta i (novetat d'enguany) ens vem quedar tancades mitja hora a l'ascensor!! Mira, no m'havia passat mai... Suposo que el fet que l'ascensor era nou, que no estàvem en un vintè i que passava airet va fer que estiguèssim ben tranquiles, xerrant i rient, fins que ens van obrir la porta. Últimament ens passa de tot, jejje. Sort que sempre ho podem explicar com anècdota i té un final feliç. A causa d'aquest entrebanc ens vam perdre els diables petitons, però vem poder participar del Llúciafoc i tornar a casa amb un somriure als llavis.

Follim, follam..

Fa una setmana vaig anar a la perruqueria, plena de dones amb el cap empastifat de colors indefinits i secadors a tota màquina. Però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que una d'elles, atemorida per aquella pinta que reflectia el mirall, va dir que no volia semblar una "pilingui" amb aquell color "rubia de bote" que tots coneixem. La perruquera li va dir que no es preocupés, que sempre queda més fosc del que sembla. I l'altre va contestar que, de fet, uns dinerons extres no li anirien malament però que el seu marit li deia: " tú si te metes a puta mueres virgen". Ohhhhhhh!!!! Casi m'ennuego amb un sugus que mastegava. Quina frase més despectiva! La dona es queixava que el marit ja no li rascava l'esquena, vaja ni l'esquena ni res. Total, que totes van començar a remugar i a queixar-se que si ja no fan res o no tan com abans, que si l'avorriment, que ni se les miren... Carai, tú, quin drama! Allò no em quadrava: si els homes es queixen que elles sempre tenen mal de cap i, resulta, que elles es queixen que ells ni les miren ni les toquen. On rau el quid de la qüestió?? Mira que en som de complicats els ésser humans. Jo proposo que hem de tenir més relacions sexuals!! Encara que faci mandra, encara que et faci mal tot... que la cosa després s'anima i acaba bé, home!! No us apalanqueu, que les coses s'apaguen i després ja no hi ha qui ho encengui. Perdó, sí hi ha qui ho encengui: un altre, jejeje!!! Deixeu de remugar i a la feina. Que el món s'acaba!!