Bàsicament estic cansada. Els símptomes típics de l'època nadalenca en el sector comercial són irritants i estressants. Aquest any encara més, perquè en comptes d'anar endavant anem perdent drets adquirits i guanyats pels nostres antecessors. Amb l'excusa de la crisi i d'una sentència judicial resulta que les empreses s'han tret de la màniga uns horaris a la carta per intentar fer negoci amb el mínim de personal. Així, doncs, ara tinc cinc horaris diferents i haig de portar un paperet que m'ho recordi. Com quan t'enganxaves a la carpeta del cole l'horari per saber si et tocava mates o socials. Uns dies treballo sis hores i d'altres deu, depenent de si ells consideren que aquell pot ser un dia de màxima afluència de públic. Per això avui em fan mal els peus. Perquè nou hores dreta cansen i molt. I dotze dies seguits treballant esgoten el cos i la ment. I ja no sé en quin dia visc i si demà m'haig de fer el dinar-tàper. La meva ment que cada any té més tírria al Nadal i a la gent que no en té prou amb sis dies a la setmana de deu del matí a deu de la nit. I no suporto que em preguntin: i demà obriu? Sí, senyora perquè pugui venir a comprar alguna cosa, segurament, innecessària. Bona nit.
