Els mites ens deixen orfes. Ens queda la història musical dels sentiments que ens transporten al més enllà. Peter Pan ha deixat de créixer. Potser així, finalment, podrà ser feliç.
divendres, 26 de juny del 2009
dijous, 25 de juny del 2009
diumenge, 21 de juny del 2009
M'ha tocat
Les reunions d'escala es fan al garatje, perquè s'hi està més fresquet i la xafogor no s'enganxa. És una nova faceta de la convivència veïnal. Fins ara havia tingut la sort o dissort de no tenir comunitat de veïns. Però d'aquesta no m'escapo i enguany em toca ser presidenta. És una cosa que fa molta mandra, no em digueu que no. A més a més, la cosa s'agreuja perquè són pisos de lloguer i el nostre arrendatari es diu Adigsa. Un d'aquells organismes abstractes que promet un munt d'avantatges i que, després es desdibuixa en decenes de funcionaris que et passen d'un telèfon a un altre. Una lluita titànica contra no saps ben bé qui o què. Ja puc resar perquè no en passi cap de grossa, perquè són experts en treure's el mort de sobre i no donar explicacions. I nosaltres pagant trinco-trinco cada mes. Un lloguer, suposadament, asequible.
He arribat a la conclusió que la definició "... de protecció oficial" està molt ben trobada. No són els pisos els que estan protegits; tampoc els llogaters que reben cartes amb deures i obligacions per complir. Els protegits són ells, sota un munt de burocràcia que no entenem i que ningú ens explica. Tan sols desitjo que aquest any sigui tranquil. Que funcionin les calderes, que no es torni a espatllar la porta del pàrquing, que no es torni a inundar i ens haguem de passar una tarda de diumenge treient aigua, que no vingui el dels ascensors i ens intentin estafar, que no desaparegui del mapa l'empresa de fusteria de les portes, que ens contestin les demandes que passem via fax i que es perden pel camí, etcètera.
Ja friso perquè arribi l'any que ve...
dimecres, 10 de juny del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)