En bones mans

Patir de mal d'esquena és com una creu que em tocarà ja de per vida. Aquests dies a la feina no parem de moure coses d'un cantó cap a l'altre perquè estem d'obres. Així que arribo a casa baldada i dormo d'una tirada nou hores. Això del mal d'esquena va començar farà quatre anys. Primer vas al metge i, és clar, que si calmants, antiinflamatoris, punxades, etc... Total, un mes i mig de baixa, sense gaire milloria. Vaig decidir que mai més em prendria un "Miolastán" (relaxant muscular que et fa entrar en un estat de tontitis aguda a càmera lenta). Vaig anar tirant fins que un dia em vaig quedar clavada en posició "Chiquito" i amb cara de pena em vaig presentar al fisio que tenia al davant de casa. El noi em va mirar i va dir: és una urgència, no? I jo vaig assentir amb els ulls plorosos de ràbia. Sort que anava depilada (un tema essencial per a les noies en situacions extraordinàries) perquè aquell noi, que feia cara de bon jan, em va deixar amb calces i sostens. La veritat, anar a un fisio és una mica fred: una sala bastant asèptica, un silenci incòmode i una persona que et demana que facis unes coses una mica extranyes. Tothom pensa el mateix: que si unes plantetes quedarien molt mones, que un fil musical relaxa l'ambient (perquè sinó estàs tota l'estona atenta a tots els sorolls que pot arribar a produir el teu cos); que si allò que et fa fer és normal??? La qüestió és que vaig sortir de la consulta ben dreta, gràcies a aquelles mans miraculoses i quatre catacrocs d'òssos. Es veu que se'm bloqueja la cadera i això em pinça el nervi ciàtic i bla,bla,bla... Total, que vaig passar una bona temporada fins fa dos mesos que torno a renquejar. Ara he anat a una noia, que és com de la casa, i també m'ha deixat en roba interior i hem fet postures impossibles i més o menys m'ha arreglat. Ha sonat una mica sexual, no??. Res és el que sembla. Si us digués que em va explicar que hi ha fisioterapèutes que utilitzen tècniques invasives.., vaja que treballen desde dins, és a dir, que es fiquen pels forats més íntims del cos humà. Ostres, diu que és molt efectiu, però que voleu que us digui. Només em faltaria que, a més a més d'anar mig torta, un desconegut em fiqués el dit al cul i jo encara li hagués de donar les gràcies per curarme tots els mals. Mare meva, espero no haver d'arribar a aquest moment cul-minant, jeje.

A l'aventura!!!

Últimament m'ho passo teta!!! Això de fer el mico és fantàstic. Et fa sentir un Indiana Jones de pacotilla. Ja ens teniu pujant per cordes, travessant ponts penjats, tirant-nos per tirolines i llençant-nos al buit com Tarzan, d'arbre en arbre. És una experiència totalment recomanable i s'hi pot anar en família, amb amics, amb tothom. Enmig d'un entorn envejable, allà pel Montseny, hi ha "Selva aventura", un espai lúdic on pots passar unes hores jugant, on pots deixar anar l'adrenalina i passar una tarda de diumenge diferent. Us ho recomano.