No em mireu els peus

Arriba el sol, els tirants, les terrassetes, les cremes anticel.lulítiques, els biquinis atigrats, ... i la gent està de més bon humor. Tothom llueix el tipet, encara que no el tingui. Tothom ensenya la pell, encara que reflexi de blancor. Tothom sembla estar de vacances, encara que treballi de sol a sol. I tothom sembla alliberar als seus peus de la llarga letargia de l'hivern. Fins aquí, tot correcte. Però dic jo, abans de fer-ho, no els podríem adecentar una miqueta? És que a vegades hi ha imatges que fan mal a la vista, per no dir repugnància. I no em refereixo a dits torts, ulls de polls o malformacions..; em refereixo a brutícia, ungles (bé, més aviat urpes), durícies, talons ressecs. Tan difícil és fer una petita revisió abans de presentar-los en societat? Hi ha uns kits magnífics i ben barats que vénen a qualsevol supermercat. Amb tallaungles, "piedra pómez", tiretes per treure els calls... Coses pràctiques per cuidar els peuets que, de fet, amb el que aguanten ja s'ho mereixen que els hi fem una mica de cas. Us animo a fer-ne ús. Així podrem xancletejar amb orgull i entusiasme i no arribarem a extrems com els de la foto.

Sense Manies

" Mania: idea fixa, obsessionant; afecció desordenada i abassegadora per una cosa".

Dit així, resulta una mica terrorífic, però tothom en té de manies. És clar, que n'hi ha que són més curioses o extravagants que d'altres. La meva mania és mossegar-me les ungles. Ja ho sé, no en té res de curiosa, però és la que tinc. Això sí, mai ho faig en públic. Ho faig inconscientment, gairebé sense adonar-me. Si estic amb gent, cap problema. Ara quan arribo a casa i, sobretot, mirant la tele o una pel.lícula me les destrosso. Deu ser una manera de canalitzar els nervis, no ho sé. Mira que ho he intentat tot: posar-me bitxo, taparme-les amb tiretes (semblava Michael Jackson), posar-me ungles postisses... Res, no hi ha manera. Així que em quedaré amb aquestes ungles horribles i desastroses per la resta de la meva vida.

Una amiga meva també se les mossegava, però ella ho ha superat i ara llueix unes ungles netes o polides. Però ella en té una altra de mania i és que no suporta estar dreta. I no és que vagi cansada per la vida, ni que tingui quelcom a les cames. Qué va. És que no ho suporta. Sempre busca qualsevol lloc per aposentar el cul, ja sigui una cadira, en el millor dels casos, o un tros de mur, de vorera, d'escala...el que sigui per no romandre en peu. Per això no la veureu mai fent cues, el seu pitjor malson. Tot el que es pugui adquirir per internet, meravellós. El que sigui per no estar dos minuts dreta.

En tinc una altra, d'amiga (que bé en tinc dos) que la seva mania és molt graciosa. Tot el que es compra és una ganga. Samarretes de 3 euros, bolsos de 6 euros, cinturons de 2 euros... És una mania compulsiva, no hi pot fer res. És un perill passar per un mercat, paradeta o aparador. Que no hi hagi res més barat de 10 euros, perquè ella, que té un radar interior, ho veu i ja no ho pot parar. És superior a ella, s'ho ha de quedar. Aquesta mania és realment perillosa si no hi saps posar fre, però gràcies a Déu, encara no ha arribat a aquests límits.

N'hi ha tantes... De petita, quan anava en cotxe amb els pares, em dedicava a mirar les matrícules dels altres vehicles y a sumar els números que la composaven. O a comptar quans cotxes d'un color concret ens adelantaven durant un tros del trajecte. Petites manies que em distreien i que molta gent, segurament, també les té.

Aquestes són manies innocents, que no fan mal a ningú. N'hi ha que són realment de manual psiquiàtric. Perquè una mania es pot convertir en follia, en persecutòria, en obsessió malaltissa i aquestes ja no fan gràcia.

Cossos

Enquesta ràpida: saps situar el teu fetge?, quants òssos tenim?, quant de temps tardes en digerir un aliment?. Segurament, el 98% no donaria una resposta adecuada (jo inclosa). El desconeixement del nostre cos és tal que, avui, he quedat perplexa en veure l'interior d'un cos humà. Com podeu suposar he anat a veure l'exitosa exposició "Bodies". Déu-n'hi-do la gentada. M'ha fet gràcia el comentari d'una senyora: "no m'estranya que cada dia ens faci mal alguna cosa, n'hi ha tantes". Quina raó que tenia. I pensar que el que vèiem eren persones reals. No he tingut la sensació de que ho fossin, no m'ha fet cap angúnia. Però impacta poder veure el gran nombre de músculs, nervis i òrgans que podem arribar a encabir dins nostre. Som més complicats que qualsevol aparell electrònic, això segur. I sense llibre d'instruccions!

Impressiona també la part en que et mostren el desenvolupament d'un fetus, setmana a setmana. Una personeta minúscula que creix i es forma desde molt aviat, amb tots els ets i uts. Aquí donaria per establir un debat sobre l'avortament, però ara no em ve de gust.

Em sembla que l'exposició ja s'acaba, però si podeu feu una escapadeta i al.lucinareu.

Berlinauer Strasse

Escollir a l'atzar una ciutat europea i en un click tenir, a la carta, avió, cotxe i apartament. Tot és fàcil en l'era dels ratolins informàtics. Quatre mapes, dos rutes i una maleta de mà i, sobretot, pocs diners i molta il.lusió.

Un consell: portar la guía actualitzada. No sigui que preguntis per un restaurant i amb mig somriure et responguin que fa tres anys que van tancar. Llàstima pel "Fritz". Al 2004 gaudia d'èxit i prometia un futur en el temps.

La qüestió, però, és gaudir de les anècdotes del viatge.

Dissabte, 12 d'abril de 2008........... La maleta preparada, plena de "por si acasos" i amb els líquids ben a la vista. Arribem puntuals i animades, amb papallones a la panxa. Ens apropiem d'un Fiat Panda blau nou de trinca i ens endisem en carreteres desconegudes envoltades de prats i boscos, boscos i més boscos. Amb relativa facilitat arribem a l'objectiu i se'ns resisteix el tram final, amb carrers impronunciables que ens confonen. És mitja tarda quan obrim la porta de l'apartament, que cobreix positivament les nostres expectatives. Ens disposem a descobrir la nit berlinesa. La zona "cool" de Prenzlauer Berg s'obra de bat a bat, o de bar en bar, després de tastar cuina i cerveza del país. Hem descobert el negoci espavilat, ja que les propines, no imposades, se les cobren discretament en tornar-te el canvi. És a dir, existeix el redondeig a l'alça. Exemple: sopar de 12,50€. Pagues 15€. Canvi berlinés 2€. Propina que no se't retornarà mai 0,50€.

Ens els dies posteriors vem entendre que no era una presa de pél, sinó una tradició peculiar del país.

Diumenge, 13 d'abril de 2008........Descans nocturn per començar el dia carregades d'energia. Ens espera una jornada dura, per remoure entranyes. Destí: camp de concentració de Sachsenhaussen. Les paraules de la guía (per cert, de Barcelona) ens rememoren l'horror traumàtic de la guerra, de la por, de la tortura, de la mort. Sembla impossible la facilitat de l'ésser humà per traspassar els límits i assimilar atrocitats com a rutines del dia a dia. La visió dels barracons, de les càmeres de gas, de les cel.les.., malfereixen el cor i empetiteixen l'ànima. I dónes les gràcies pels teus problemes insignificants.

Retornem al centre, a la majestuosa Porta de Brandenburg que, imponent, rep als turites, ansiosos de noves aventures. De reüll divisem els Reichstag. El bon temps ens acompanya i la cua per entrar, molt minsa, també. Hem tingut sort. Vint minuts tan sols per pujar a la cúpula cristal.lina en la que emmirallar-nos i recrear-nos amb les vistes panoràmiques.

Seguim als nostres peus cap el monument laberíntic a les víctimes de l'holocaust. Dòlmens artificials que conviden, contradictòriament, al joc. La mirada enllaça carrers, places, galeries, esglésies. Totes les zones d'obligada visita, que omplen la tarda de fotografies i els peus de durícies.

Esgotades ens apropem a Hackescher Markt. El color rogenc de les bombetes dibuixa un entorn gairebé màgic. El sopar ens deixa un regust amarg i fugim a un bar uns carrers més enllà on farem l'última copa, entre postals que arribaran més tard que nosaltres.
Confiades pujem al tren, sense adonar-nos que la direcció no és la correcta. Temps just de girar cua en una parada deixada de la mà de Déu. Un últim tren ens recull, per sort, entre riures nerviosos. El llit ens espera amb els braços oberts.

Dilluns, 14 d'abril de 2008...... L'alemanya dividida es representa amb un mur. Un mur de vergonya que va esquinçar la vida d'un poble ja tocat. Un poble que es va alliberar al 89, deixant quatre restes representatives de la opressió viscuda.

Fem un mos i passejem cap a Alexander Platz. La torre de la televisió és el nord de la ciutat, com una estrella polar que ens acosta a la Berliner Dom. Les cames ja no ens responen i agafem forces a una terrassa de Hackesche Hoffe, uns patis interiors que desprenen pau i tranquilitat. I per canviar radicalment d'aires ens acostem a "Tacheles". Una antiga casa okupa, exemple de la berlín transgressora. Arribada l'hora d'omplir el pap ens deixem emportar per la guia prestada i és aquí quan es produeix l'engany. Un restaurant inexistent en una zona que ha perdut esplendor. Coses de la vida, i la mala previsió, acabem sopant en un indi "típicament berlinés". No ens deixem atrapar per la pluja que ha començat a mullar el paviment i ens aixopluguem en un pub amb música techno i decoració post-moderna.

Retornem a casa amb tren i taxi. Com no, el taxista s'apropina a sí mateix.

L'última nit es retalla amb una teràpia grupal al llit, analitzant records i velles cicatrius.

Dimarts, 15 d'abril de 2008...... Mai no saps que et depara el futur. Recollim vacances i les entaforem al cotxe, camí a l'aeroport. La pluja ha decidit fer-nos la guitza i no deixar-nos baixar del cotxe per visitar Postdam. Proseguim endavant amb més lentitud de la prevista. Evitem de miracle un accident, que no sabem com, ha deixat un vehicle encrustat a la valla protectora. Ha anat d'un pél que no ens empassem el cotxe del davant. Per si no en teníem prou hem perdut el nord i els indicadors ens han negat el trajecte. Les vicissituds ens han passat factura i hem vist com el nostre avió ens deixava a terra amb un pam de nas. És per això que la darrera nit a Berlín la passem a un aeroport, entre sofàs i viatgers somnàmbuls. Ens han aconseguit un vol per demà al matí. La ganga inicial ja no és tal, però la prioritat ara és el retorn a casa. Elles dormitegen, ara sí ara no, i jo escric aquestes ratlles per omplir el temps i la memòria d'aquesta nit plujosa.

Malgrat tot, l'experiència val motl la pena i és molt recomanable.

Before

Los días no son ni buenos ni malos, si acaso mejores o peores. Pero lo que es indiscutible es que los días "antes de"... son los más importantes. Y si no sólo hay que pensar en el día antes de irte de vacaciones. En que día acumulas más nervios, más ilusión, más ganas, más alegría por lo que será. Ese día brillan más los ojos y se escapan más sonrisas inesperadas. Ese día futureas sobre los días venideros y sobre las experiencias que vivirás y sueñas realidades del mañana. Que bonito soñar el mañana.

Y qué decir del día anterior a una operación. Cuántas preocupaciones, nervios, miedos e inseguridades. Cuántos planteamientos indecisos. Cuántos pensamientos no pensados, sobre posibles que no queremos que sucedan.

Yo, por suerte, hoy tengo un día antes de... Y sueño que dentro de unos años abriré el álbum de mi memoria y encontraré realidades que me harán sonreír.

Nervis nerviosos

Arriba el dia i els nervis augmenten. Però són nervis alegres, amb ganes de viure i veure coses noves, inesperades. De fet, gairebé no cal que hi vagi a Berlín. He mirat tants mapes, fotos, opinions, rutes i no sé que més, que és com si ja hi fos. Crec que quan trepitji la porta de Brandenburg sabré que a un cantó queda el Reichstag i a l'altre un Starbucks coffee. No hauré de mirar la guia. Com a casa, tú.
Això sí la maleta petitona i amb roba que m'he comprat per estrenar (ja ho fem això les noies). De fet, igualment, m'havia de canviar el fons d'armari. El fons era tan fons que ja no el trovaba i em posava el que estava fora. Ja va bé coses noves. Estic en etapa de canvi. Primer el pentinat, després el mòbil, ara roba. Ves que no canvïi l'estat sentimental. El laboral... ja m'agradaria, però sóc una cobarda. Què hi farem! De moment a disfrutar de les vacances!!!!