" Mania: idea fixa, obsessionant; afecció desordenada i abassegadora per una cosa".
Dit així, resulta una mica terrorífic, però tothom en té de manies. És clar, que n'hi ha que són més curioses o extravagants que d'altres. La meva mania és mossegar-me les ungles. Ja ho sé, no en té res de curiosa, però és la que tinc. Això sí, mai ho faig en públic. Ho faig inconscientment, gairebé sense adonar-me. Si estic amb gent, cap problema. Ara quan arribo a casa i, sobretot, mirant la tele o una pel.lícula me les destrosso. Deu ser una manera de canalitzar els nervis, no ho sé. Mira que ho he intentat tot: posar-me bitxo, taparme-les amb tiretes (semblava Michael Jackson), posar-me ungles postisses... Res, no hi ha manera. Així que em quedaré amb aquestes ungles horribles i desastroses per la resta de la meva vida.
Una amiga meva també se les mossegava, però ella ho ha superat i ara llueix unes ungles netes o polides. Però ella en té una altra de mania i és que no suporta estar dreta. I no és que vagi cansada per la vida, ni que tingui quelcom a les cames. Qué va. És que no ho suporta. Sempre busca qualsevol lloc per aposentar el cul, ja sigui una cadira, en el millor dels casos, o un tros de mur, de vorera, d'escala...el que sigui per no romandre en peu. Per això no la veureu mai fent cues, el seu pitjor malson. Tot el que es pugui adquirir per internet, meravellós. El que sigui per no estar dos minuts dreta.
En tinc una altra, d'amiga (que bé en tinc dos) que la seva mania és molt graciosa. Tot el que es compra és una ganga. Samarretes de 3 euros, bolsos de 6 euros, cinturons de 2 euros... És una mania compulsiva, no hi pot fer res. És un perill passar per un mercat, paradeta o aparador. Que no hi hagi res més barat de 10 euros, perquè ella, que té un radar interior, ho veu i ja no ho pot parar. És superior a ella, s'ho ha de quedar. Aquesta mania és realment perillosa si no hi saps posar fre, però gràcies a Déu, encara no ha arribat a aquests límits.
N'hi ha tantes... De petita, quan anava en cotxe amb els pares, em dedicava a mirar les matrícules dels altres vehicles y a sumar els números que la composaven. O a comptar quans cotxes d'un color concret ens adelantaven durant un tros del trajecte. Petites manies que em distreien i que molta gent, segurament, també les té.
Aquestes són manies innocents, que no fan mal a ningú. N'hi ha que són realment de manual psiquiàtric. Perquè una mania es pot convertir en follia, en persecutòria, en obsessió malaltissa i aquestes ja no fan gràcia.
4 comentaris:
Aquestes petites manies no són massa perilloses ja ho dius, ja....A la que expliques haig d’afegir-ne una més....no suporto les cames embogides del company del costat, que no paren amunt i avall, amunt i avall sense raó aparent. En aquestes situacions, agafaria i em seuria sobre aquella cama per aturar-la de cop, ja que l’estat nerviós que no sembla que pateixi l'infractor, me’l genera a mi mateixa....
Avui però estic contenta pq m’he pogut refrenar..... Sota el sol "escaldufant" de Montmeló, amb els resultats de la classificació ja decidits, tenia a prop un noi on de cop i volta, sentat tot "escarxofat" (per tant, força tranquil i relaxat) ha començant amb aquest moviment imparable de cama... Malgrat que en aquests “events” massificats, si tens sort, pots seure al costat d’un desconegut que per coincidència de colors (el vermell ferrarista del cavallino rampante, sense cap dubte) sembla que sigui un company amb qui pots fer-hi bromes, consultar informació i pots compartir fins-i-tot la beguda....no ha estat el cas. El tenia a certa distància, però tot i això, la visió de la cama era a primera vista, per raons d’educació i cert punt de vergonya, he pogut controlar la meva petita mania. BIEN!
Us asseguro, però,que si el l’amo/la mestressa de cama embogida és proper a mi, puc saltar-li a sobre (amb un somriure als llavis, això sí) per aturar-la....qui avisa no és traïdor...
Quina raó que tens. Encara que penso que això no és una mania, es que és insuportable. Qui té la mania és el tremolós de cames (je,je).
Petites, doncs si, tinc una gran mania, comprar desenfrenadament ofertes!!! Je, je, je!!! m´he comprat una maleta com la vostra (troley, o com li digeu) per anar a Roma amb un xinet molt simpàtic (encara q potser només reia pq no ens enteniem massa) a 12 euros!!! Q fort!
doncs jo recentement he superat això de les ungles, però no hi ha manera de superar la meva mania als autocars. No hi ha manera. De cap de les maneres...
Publica un comentari a l'entrada