Penso en pisos plens d'armaris plens. Plens de roba, plens de papers, plens d'estris de cuina, plens d'eines, plens de coses inútils... no n'hi ha de buits?. Penso en la gent que arreplega, amuntega, emmagatzema, guarda, col.lecciona... Penso en llums, en quadres, en caixes, en àlbums de fotos, en sabates, en olles, en postals...
Penso en algun regal horrible que no t'atreveixes a llençar a la brossa, en alguna peça de roba a la que has agafat carinyo i que no t'atreveixes a llençar a la brossa, en algun llibre que mai t'has llegit però que no t'atreveixes a llençar a la brossa (pecat,pecat)... Però hi penso tranquilament, perquè, de fet, tinc quatre coses. Penso en la gent que té tota una casa plena d'anys, amuntegada de records i entenc la mandra de fer una mudança. La mandra de cercar caixes, d'embalar, de saber on és cada cosa, de la por que es trenqui la vaixella de la iaia. Hi ha gent que es posa dels nervis!
Finalment, demà em donen les claus del pis. Aleshores ja podré començar la meva mudança particular.
