Finalment va arribar el "dia de les boles" i es va inaugurar oficialment el Nadal. Ara ja tenim tots els juguets ben exposats, els ornaments ben presentats i ja han posat els llums exteriors. Tan sols falten les boles gegants que pengen del sostre i l'arbre gegant que presideix el centre. Aquest arbre és tan gran que va ser el protagonista d'un anunci de la nostra gran empresa fa uns tres anys. I com no, falten les nadales taladradores de cervells. Amb això ja estarem preparats per l'època més odiosa a la meva feina. Parlo per mí, perquè qui vol fer-se una cuina o un bany en aquesta època? Ningú. Per tant, em prepararé per un altre any d'embolcallament de miralls, bàscules i gerres "brita" ( productes estrelles del meu departament ).
Una de les frases típiques del Nadal és: ¿què m'ho pots embolicar per regal? I jo tinc unes ganes de dir NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!! Embolicar no és el meu fort i no m'agrada. El que embolico millor són els bocates de pernil, jeje. Sóc un desastre. Sempre em sobra paper, sempre. I se'm fan unes arrugues i uns bonys... El celo se'm rebel.la i els llacets sort que vénen fets. I que el regal vingui amb una caixa, perquè com sigui una cosa botaruda... apaga i vámonos. Com que els meus companys ho saben i són bones persones, moltes vegades m'ho fan ells. Perquè jo em poso nerviosa. I ja no et dic res si el client es queda mirant com ho fas, amb cara de: "va nena, que ets molt lenta i tinc pressa!!". Jo necessito tranquilitat, sense pressions.
El "dia de les boles" ja es va començar a notar aquesta pressió. Qui diu que hi ha crisi? Obren el dia dels morts i la gent en comptes d'anar al cementiri se'n va de compres!! El centre estava ple com un ou. Al súper hi havia cues a les caixes d'una hora!!!
Està clar que la gent no es vol quedar sense Nadal.
1 comentari:
visca el dia de les boles... perdona, però és que se'm fa molt graciós...
Publica un comentari a l'entrada