Pensava en una amiga que ara mateix està gaudint d'un viatge i en l'envenja que em produeix. Enveja sana, és clar. La veritat és que està en un país que, en principi, no se m'hagués acudit com a destí turístic: Sudàfrica. La qüestió, però, és viatjar i conèixer món. M'explicava que aniria a veure taurons, estruços i pingüins, entre d'altres coses. No ho hagués dit mai que hi havia pingüins al continent africà. Potser sóc una mica ignorant, no ho sé, però no els ubico allà. Ja us ho dic jo que necessito viatjar més... Perquè el món és un desconegut, ple de gent desconeguda, amb tradicions i costums ben curiosos que vénen de gust descobrir.
Un costum que em va deixar bocabadada té com a protagonista els indis. Però no els toros sentados, sino els de les vaques sagrades. Diuen que si una familia índia convida a una altra a casa seva serà ben rebuda i tractada. La pega és que quan retorni a la seva llar es trobarà la factura de totes les despeses que hagi fet durant l'estada. Ostres! I després diuen que els catalans som garrepes... Quina barra!
Quan un surt del país ha de saber ben bé on va, perquè sinó arribes al pol nord (ja són ganes, amb la rasca que fa. Uns 20 o 30º sota zero com a mínim) i resulta que és obligatori portar escopeta. Mare meva, ja em veig entrenant amb quatre llaunes de coca-cola aquí baix a una esplanada. Es veu que la possibilitat de trobar-te un ós polar és bastant gran i, és clar, si no vols acabar sent el seu sopar has de defensar-te.
Com a costum una mica ridícul el que fan a Anglaterra i que cada any surt per la tele. A qui se li acudeix llençar uns formatges per una montanya i començar a córrer per intentar atrapar-los? Total per guanyar un formatge!!! Es foten unes patacades...
Anar pel món és ben divertit i en veus de tots colors i per tots els gustos. Segur que més d'un estranger s'ha preguntat perquè els catalans fem torres humanes que no arriben enlloc al so d'un instrument que es diu gralla.
Coses de la diversitat. Bones vacances a tothom!!!!
1 comentari:
Doncs si sí que n'hi ha de pingüins a Sudàfrica, els pingüins Africans (és clar!) que per cert estan en perill d'extinció... Al final però només en vaig veure un i de lluny, pq al final no vaig tenir temps d'anar a la illa on n'hi ha més. Però dono fe que almenys un sí que hi era ;-)
En quant a lo dels indis, només aclarir que aquest cas que expliques era un cas concret que em van explicar, que es veu que era pràctica habitual d'aquella familia en concret, el que jo no sé és si és una costum extesa o no. Ara no voldria que els pobres indis s'emportéssin mala fama si no se la mereixen pobres ;-)
I que disfrutis de les vacances!!!!
Publica un comentari a l'entrada