La xafogor m'esclafa contra el sofà i surto al balcó perquè el vent em despentini. Quin tastet de brisa més bo! L'aventatge de ser l'última de l'edifici és que no et molesten els veïns de dalt, perquè no en tens, ni et cauen unes calces desconegudes a la terrassa (je,je). Això sí, tot el sol és per a mi: quina calda! M'agrada mirar el meu nou pis, imaginant colors en les parets, mentre vaig buidant caixes i muntant estanteries. Encara tinc una feinada, però ja va prenent forma. No tinc cap pressa, ni cap obligació. Així que vaig fent al meu ritme, esperant que arribin les vacances i pugui gaudir de tot, assaborint els silencis del meu poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada