dilluns, 23 de maig del 2011

Carcassonne


Ja hem vist paisatge, una ermita i un castell. Toca una abadia. Enfilem la carretera cap a Lagrasse, poblet definit com un dels més bonics de França. No sé qui ho diria, però nosaltres estem en desacord totalment. Més aviat trobem que és una vil.la tranquila i una mica deixadota. Potser és que és divendres i al cap de setmanaes transforma; la qüestió és que fem una volta, recorrem la majoria de carrers, travessem el riu i anem a l'abadia. Una part, resulta, que és tancada i no la podrem veure. Obren dissabtes i diumenges. Totes les visites que hem fet i farem, que no ho havia dit, són previ pagament de 4, 5 o 6 eurets. L'abadia tampoc ens va embadalir gaire. Decidim marxar i fer elsúltims quilòmetres fins arribar a Carcassonne. A mitja tarda aparquem just al davant de l'hotel a la rue de la Barbacane. Magníficament situat sota la monumental Cité, sense sorolls, nou i força polit. Tot està sortint rodat, perfecte. Obrir maleta, dutxa, canvi de roba i cap amunt que falta gent. La ubicació de l'hotel és perfecte perquè agafem una drassera que ens porta directes a una de les entrades: la porta de l'Aude. És a dir,de l'hotel a la cité dos minuts de trajecte. La primera impressió és brutal, per la immensitat i per la bona conservació.Fem una volta ràpida per dins de la ciutat i una ullada a uns quants menús dels múltiples restaurants. S'ha de dir que el menjar és força globalitzat i típic, excepte la cassoulet (una mena de fabada asturiana), que engolirem demà al migdia. Per sopar quelcom lleuger i cap a l'hotel a descansar.


Tot el dissabte sencer per descobrir la cité: esmorzar, visita al castell ( totalment recomanable, amb vistes espectaculars i un recorregut enriquidor), passejada per tots els carrers ( bàsicament plens de tendes ) , visita a l'església, més passejades, dinar ( tastem la famosa cassoulet, no apta per a estòmacs primmirats i una cervesa artesanal ), visita al museu de la tortura ( que després de dinar és molt idoni veure aquests aparells tan maquiavèlics ) i entrada a la casa encantada ( una mena de casa del terror ben ambientat però que no ens espanta gaire ). Amb la feina feta anem a prendre un refresc, que comencen a caure quatre gotes mal comptades.