En el segle XXI la lluita per les audiències és aberrant. És per això que encertar amb una bona sèrie és fonamental. Sempre hi ha temàtiques, però, que tenen el terreny guanyat amb tota seguretat, com són les sèries de metges. El boom va esclatar amb "Urgencias" als noranta, on totes ens enamoràvem d'un Clooney desconegut. Els èxits actuals en aquest apartat són "Anatomia de Grey" i, sobretot, "House", un metge malcarat expert en humiliar al personal i curar l'incurable. Aquí el metge que va arrassar va ser "Médico de família" (som d'una altra pasta en aquest país) o "Farmacia de guardia" (més clàssics, ves). Es veu que la societat d'avui és una mica massoquista, violenta, agressiva... i això es reflexa en el que surt per la pantalla. Fins i tot, seguint els passos dels Simpsons, han nascut "Padre de família" o "South Park". Les dues són molt més cíniques i gores que la seva antecessora. I seguint amb aquesta morbositat humana, la temàtica que ha triomfat per sobre de totes és la investigació policial forense. Van començar a Las Vegas, han seguit a Miami i , de moment, acaben a Nova York. C.S.I ha estat el puntal d'aquest gènere que, després, han copiat d'altres com "Sin rastro" o "Bones". I si no el que també agrada al públic són els personatges desconcertants com els de "Kyle X" o "Héroes", que ben bé no saps si són d'aquest món o d'un altre. Els que sí són d'un altre món són el superheroi de "Smallville", la vident de "Entre fantasmas" o "Buffy cazavampiros", que tenen una feinada en netejar el món d'éssers dolents... Sempre hi ha sèries més facilones de digerir com "Dawson crece", on veureu que la prota és la dona actual del Tom Cruise. I si el que voleu és glamour i frivolitat doncs ja sabeu "Sexo en la ciudad" o "Mujeres desesperadas".
Haig de dir, però, que les meves dues sèries predilectes són "Prison Break" i "Perdidos". M'agraden perquè són enrabassades, perquè no saps on aniran a parar, perquè la sorpresa és constant, perquè el ritme és trepidant, perquè hi ha bons personatges i, sobretot, perquè em fa por que no sàpigan com acabar-les. Encara que sembla que no s'hagin d'acabar mai.
Així que desde el meu humil blog un petit homenatge a tots els guionistes que deuen tenir les neurones resseques de tan pensar, als productors que aposten per formats arriscats, als actors que donen vida a les nostres fantasies i a tothom que fa possible petits moments de felicitat televisiva. Gràcies.
3 comentaris:
Te n'adones de quanta tele hem vist? Jo encara et podria afegir sèries que em tenien del tot enganxada: On li fa mal? (UUUP!) i una que es deia la Duquessa de Duke Street, que la feien als migdies, era la de la BBC. Jo em volia posar malalta només per quedar-me a casa a veure-la.
I visca Lost... Jo sóc del Saïd. Per cert, divendres, capítol doble i final de temporada. Dios mio!! Qué faré durant un any?
Petons -ah, i visca les sèries de dibus animats... A veure, eh?!-.
Em sonen els títols d'aquestes que dius, però no les recordo gaire. Jo he acabat de veure la tercera temporada de prison break. Amb Perdidos, mai més ben dit, m'he perdut. On la veus? Jo la veia a la 2, els dimecres, però després van començar a fer futbol i cagada pastoret. Així que ja no sé per on van. Espero enganxar-la de nou!
UHHHH!!! Ara et donaré el que serà la teva perdició absoluta. Si no vols caure malalta de sèries durant els proeprs mesos no hi entris... Però jo t'aconsello que ho facis. És una pàgina de descàrrega directa. Tens capítols en 5 minuts, 10 a molt estirar. Es veuen bé, són en VO i subtítols en castellà. Tens des de Lost a Friends, passant per Malcolm in the middle!!! 24, pelis, House (totes). El que mola és que pengen els capítols just el dia després de que s'emetin als Estats Units, així que estàs del tot al dia. Apunta el que serà la teva sentència...
cuchotron.blogspot.com
Sense www. Ja em diràs... Un petonàs.
Publica un comentari a l'entrada