Capítol 1 ( els 80 )

Indubtablament la televisió ha exercit una influència en les nostres vides i s'ha convertit en un estri, gairebé, indispensable. Ara no parlaré de quin tipus de programes fan, ni quantes hores de mitjana la mirem, ni si és bo o dolent fer'ho. Simplement pensava en la gran quantitat de programes, notícies, concursos, pel.lícules, documentals i, sobretot, sèries que he vist al llarg de la meva vida. He començat a rememorar títols de sèries de tot tipus, desde les infantils de dibuixos animats, passant per les adolescents, les que m'han fet riure, les d'aventures, les policíaques, les de metges, les misterioses i les complicades d'entendre. N'hi ha moltíssimes!!! Centenars! I això que moltes no les he vist, d'altres ni les conec i un munt no me'n recordo. Em fa gràcia fer un repàs subjectiu d'elles. L'ordre no sé si ben bé és el correcte, però més o menys la cosa anava així:

* Dolça innocència - Trobo que els dibuixos animats d'abans eren més senzills, més tendres, però suposo que tothom pensarà que els seus eren els millors. Recordo que feia col.lecció de cromos de "L'abeja Maya" (amb el Willie i el Flip), i de "Don Quijote de la Mancha". Moltes sèries de dibuixos estaven protagonitzades per animals com "Banner i Flappy" (dos esquirols), "Yaki i Nuca (dos ossos) , la ja esmentada "Abeja Maya" (insectes) o "Los diminutos" (ratolins). Hi havia éssers no identificables com "David el gnomo" o "Los pitufos". I també éssers robòtics o del futur com "Mazinger Z", "Comando G" o l'inclassificable "Inspector Gadget". N'hi havia d'educatives com la mítica "Érase una vez el hombre", que va tenir la seqüela de "Érase una vez la vida". També estaven les més carrinclones com "Heidi" o "Marco" i les més literàries com "Don Quijote", "La vuelta al mundo de Willy Fogg" o "Dartacan y los tres mosqueperros". I estàvem en aquest món angelical i de cotó, quan va arribar el gegant japonès i ens va ensenyar aquells ulls extremadament grans, amb llàgrimes que no arriben a caure mai de la mà de "Candy, candy". Com podeu endevinar gairebé tots els dibuixos de quan jo era nena van ser en castellà, encara que de TV3 també en recordo, com els "Pacman" o els "Bobobops". Qui s'endú la palma segons el meu criteri, per l'impacte que va suposar, és, sens dubte "Bola de Drac". Un èxit rotund. A tothom li feia gràcia el Son Woku volant en el seu núvol, el vell verd del follet tortuga que salivaba mirant la Bulma i en Satanàs cor petit, que era molt i molt dolent. És clar, que no vull acabar aquesta etapa sense mencionar el "Dr. Slump", l'Arale i la vila del pingüí, que em feien riure molt. Després van venir, els "Doraimon" i els "Xin Xan", però seria inacabable.

Segur que llegint això heu tararejat alguna sintonia, oi?.

* Cruel adolescència- I dic cruel, perquè estàs en època de recerca i de descobriments. I et fots cada patacada... I t'emmiralles en la pantalla i vols ser com aquells protagonistes, que són guapos, que tenen aventures, que lliguen, ballen, riuen, viuen... I somnies!

La primera sèrie no ser quina va ser però és evident que la més vista, la més repetida, la més parodiada va ser "Verano Azul". Sí señor, tota Espanya va plorar amb "chanquete ha muerto". El guapo era el Javi, però a les nenes els hi agradava el Pancho i volien ser com la Bea. I els divertits eren el Tito i el Piraña.

A partir d'aquí haig de dir que totes les sèries que em vénen al cap són estrangeres. N'hi ha una que gairebé no recordo, però sé que a casa es veia i reien molt. Era "M.A.S.H.", que feia molts anys que ja s'emetia als Estats Units. Americana també era "Fama". Qui no se'n recorda d'en Leroy i de Bruno el pianista. Tots volíem ballar com ells. Suposo que en aquells dies les acadèmies de ball van rebre múltiples alumnes. Després van aparèixer les d'acció, les més pel.liculeres com "El coche fantástico", amb un cotxe amb vida pròpia i amb un equipament de sèrie (mai més ben dit) que tothom hagués desitjat; "El equipo A", amb quatre personatges d'allò més peculiars: el llest, el guapo, el fort i el boig; "McGyver", un bon noi que et construïa un helicòpter amb una goma de pollastre i quatre escuradents enganxats amb un xiclet; "Corrupción en Miami", on totes ens enamoravem de Don Jonhson i, com no, "V", on uns lagartos envaïen el món i menjaven ratolins. Aquesta última va fer molt de mal, perquè al cole la vem interioritzar i cadascú feia un personatge. A mí em va tocar la mare de la Elisabeth, vaja la que es lia amb un lagarto (ecs...). Gràcies a Déu no tinc cap trauma.

Com no van arribar els colobrots, amb famílies riques que es tiren els plats pel cap. La mare de totes és "Dallas", una americanada total on el protagonista, crec jo, era el whisky. Mai s'havia begut tant! De fet en J.R. no el van matar. Segur que va morir de cirrosis. Es veu que als rics això de la beguda els hi tira, perquè a "Falcon Crest" tenien vinyes i a l'Angela Chaning, que tenia una mala bava. Aquesta sèrie lluitava amb "Dinastía" que també s'emetia en aquells anys i on Joan Collins era l'estrella indiscutible.

De sèries més tontes n'hi ha a patades, vaja per adolescents. Sèries familiars, amb famílies exemplars i meravelloses. La més coneguda potser "Cosas de casa". Us heu quedat igual? Si us dic Urkel... Ahhh. Ara. He sido Yo?. També hi havia "Los problemas crecen", "Salvados por la campana"o "Alf" (un nino horrible bastant desagradable).

Tot això era als vuitanta que començaven amb "El gran héroe americano" (un superman de pacotilla), seguien amb "Cheers" (gran sèrie antecessora de les sit-comes), continuaven amb "Las chicas de oro" (la millor iaia de les sèries) i acabaven ensenyant pit i cuixa a "Los vigilantes de la playa).

Acabant aquesta dècada sorgeix una de les sèries amb majúscules: "Els Simpsons". Tan és si t'agrada o no, més o menys, la qüestió és que va trencar amb tot. Uns dibuixos per adults! Una cosa mai vista fins aleshores. I a més a mes, enginyosos, mofant-se de la realitat, criticant política i societat, parodiant personatges coneguts. Tothom coneix aquesta família, encara que mai hagis vist ni un capítol. Fins i tot, se n'ha fet una pel.lícula! És indiscutible que ha marcat tota una generació.

I fins aquí la primera tongada de sèries de la meva vida.... CONTINUARÀ.