A casa sempre hem sigut molt de TV3. Trobo que sempre s'han avançat en el panorama televisiu espanyol i han apostat per creacions pròpies, obtenint un èxit aclaparador.
Estarem d'acord que la sèrie estrella de TV3 va ser Dallas. L'entrada dels americans a les nostres vides va ser contundent. Per sempre més recordarem la Lucy i la Suellen, que eren uns pendons (les dues). Mai havíem conegut un dolent tan dolent com el J.R.
La cadena va apostar per sèries angleses que van tenir molt bona acceptació, com "Gent del Barri", que portava en antena anys i panys. Aquesta era tot un drama i ens mostrava problemes que la nostra societat no es volia plantejar, com l'abort o les drogues.
Els anglesos també ens van aportar una mica d'història amb "Jo, Claudi", aquell home que quequejava i que feia molta llàstima.
El que sí ens van donar els anglesos són molts somriures i unes sèries d'humor extraordinàries: "Els joves" (jo no oblidare mai les llenties del Neal), "Hotel Falwty" (Manueeeeeellll), "Allò, Allò" (la resistència més còmica), "Sí, ministre" (la política parodiada), "N'hi ha que neixen estrellats" (era com l'Urkel anglès), "L'escorçó negre" (el naixement d'un personatge, d'una estrella) i "Mr. Bean" (la consolidació).
I després de riure passàvem a les llàgrimes amb la primera gran sèrie de metges "A cor obert", on vem descobrir què era un desfibrilador.
Els migdias van donar pas a una sèrie australiana "Veïns", d'on van sortir la Kylie Minogue, el Guy Pearce o el Jason Donovan. I les tardes eren distretes perquè feien "Magnum" i les seves camises hawaianes o sortia la Sra. Fletcher resolent algun cas a "S'ha escrit un crim". També quedava alguna sèrie en blanc i negre com "Perry Mason" o alguna sèrie mig futurista com "La dona biònica". També vaig veure "Sherlock Holmes" ( per no veure-la, després d'haver-me llegit totes les seves obres), una de dones polícies "Cagney i Lacey", i ja més cap a aquí "Boig per tú" (que em feia força gràcia ) o "Tots cinc" (aquí ja m'agradava en Charlie, que ves per on ara és el prota d'una de les sèries que més m'agraden: "Perdidos").
D'altra banda TV3 va ser la pionera de sèries de producció pròpia amb "Poblenou". A partir d'aquesta en van sorgir un munt: "La Rosa", "Nissaga de Poder", "Estació d'Enllaç", "Secrets de família", "Laberint d'ombres" , "El cor de la ciutat" o "Vent del Plà". Sèries seguides amb devoció per tot Catalunya.
També la bis còmica ha tingut gran èxit en el panorama català: "Oh, Europa", "Oh, Espanya", "Tres estrelles", "Teresina S.A.", "Jet Lag" o "Plats Bruts" (la millor, sens dubte).
N'han fet moltes més però el meu cervell ja està sobrecarregat i les que falten ja deixo que les penseu vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada