Els noranta va ser una dècada de nous formats, de noves temàtiques, d'intentar sorprendre l'espectador que estava acostumat a serials familiars. Encara, però, quedaven algunes sèries pijas que mostraven la nova generació amb nous models familiars i ambicions superlatives com "Sensación de vivir" o "Melrose Place".
A partir d'aquí crec que les línies es van dividir en dos: les sèries "diferents" i les sèries "sorpresa":
La mare de les sèries diferents és "Friends". Una sit-com divertida, amb personatges estranys, originals, simpàtics en les seves estrafalàries situacions. Va enganxar a milers d'espectadors que es veien reflectits en aquells joves, que volen ser independents però viuen en pisos compartits. Que cerquen l'amor, però els prínceps blaus ja no existeixen. Però que, sobretot, són amics. Han canviat els valors: la família passa a un segon plà i l'amistad a un primer plà.
A partir d'aquí sorgeixen moltes sèries amb personatges esbojarrats, que quan menys t'ho esperes es posen a cantar, a ballar o fan monòlegs humorístics. Dos grans exemples són "Doctor en Alaska" ( el lloc ja és peculiar, però els personatges no tenen desperdici ) o "Ally McBeal" (una advocada extremadament prima que no seria el prototip de jurista seriós ).
La mare de les sèries sorpresa és "Twin Peaks". Sap algú qui va matar a Laura Palmer? Sèries intrigants, amb trames més complicades que el cub de Rubick. Tothom es trenca el cap per intentar endevinar qui és l'assassí, però els guionistes ja s'encarreguen que no l'encertis mai. I es posen de moda les sèries policíaques, forenses, tan de moda en la dècada actual.D'altres sèries busquen la sorpresa en temes d'un altre món, en incògnites mai resoltes. Arriben els "Expedientes X". Que si combustions espontànees i extraterrestres capgrossos, embolcallats de la tensió sexual entre Mulder i Scully.
Mentre això succeïa als Estats Units, mare dels serials, aquí a Espanya triomfaven "Médico de família", "Farmacia de guardia" o "Periodistas". I començaven a despuntar sèries d'adolescents com "Al salir de clase" o "Compañeros". Portàvem molt de retard televisiu al país i s'apostava tímidament per a nous formats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada