Diners sota els matalassos com feien les nostres iaies (és que ara els bancs no són gens segurs..), dubtoses alcaldies que van trobar la gallina dels ous d'or, grans urbanitzacions ara desertes, tratjes sense factures ( Pilar Miró per quatre vestidets va dimitir, potser haurien de prendre nota), caçadors caçats que sí han dimitit. Aquests són els nostres líders, els que dirigeixen el cotarro, els que no s'havien d'estrényer el cinturó, més ben dit, la correa, perquè tot els hi anava de primera. Ara sorgeixen com a bolets, sota les rajoles, tothom és corrupte. El conegut i el desconegut. Tothom s'ha enriquit a costa dels mateixos pringats de sempre: la població, ignorant o no, que es deixa entabanar de mala manera amb paraules buides. I és que en aquest país fa uns anys que per fer-te ric només tens dues opcions: o et fas corrupte i especules o et presentes a un reality de la tele. La primera opció sembla que, de moment, està de cap a caiguda. La segona està per veure. Sinó sempre et queda ser president d'un club de futbol com el Xerès (líder de 2ª divisió). Això sí, acabaràs detingut i hauràs de dimitir perquè t'han enxampat enmig d'un tiroteig en un prostíbul. Paper idoni de qualsevol pel.lícula tipical spanish.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada