...

Mai havia sigut un home gaire decidit, però en aquell instant no s'ho va pensar dos cops. Va girar cua, va pujar les escales de dos en dos i va començar a esbotzar la porta del segon primera. Amb una força insospitada va aconseguir obrir la porta. Es va dirigir sense dubtar cap al balcó i va agafar la nena entre els seus braços molsuts. La va tapar amb el seu abric i van baixar escales avall com un llampec, estossegant pel fum. Quan van sortir al carrer se li va tirar al coll la mare desesperada i els veïns el van vitorejar i aplaudir fins a l'esgotament. No se'n recorda de res més perquè es va desmaiar i es va llevar en el llit d'un hospital.