En Sworoski arrossega les erres i les esses li rellisquen una mica. Encara li resta una mica d'accent que delata que no és del país. Per això s'enyora i se sent sol. Mai ha acabat d'adaptar-se del tot. La família fa més de deu anys que no la veu. No té esposa ni fills. I d'amics no se li coneixen. Té companys de feina (massa joves i estranys) i veïns ( massa joves i sorollosos). Ningú amb qui conversar. Tan sols creua alguna paraula amb el llibreter on compra els llibres, el forner on compra el pà i el metge de capçalera que li recepta alguna vitamina d'una lletra que ara no recorda. El silenci li remou les entranyes i cada any li demana als reis mags una mica de companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada