...

Aquella matinada no l'oblidarà mai. Eren dos quarts de quatre. Se'n recorda perquè es va aixecar en sentir crits i va mirar els números vermells del despertador. Va parar atenció i va sentir veus: foc, foc!! Corredisses d'escales, cops de porta, xiscles histèrics... Amb poca agilitat es va aixecar, es va posar les sabatilles i va agafar l'abric llarg. Va obrir la porta de l'escala amb por i una fumarada negra el va envoltar ràpidament. Va començar a córrer escales avall sense veure-hi gaire, fins que va sortir al carrer. Tots els veïns s'amuntegaven a l'altra vorera. Quan anava a creuar la va veure. En un balcó, arraulida, una nena d'uns cinc o sis anys plorava. Apretava contra el seu cos un nino que, segurament, li havien portat els Reis. Era al segon pis.