Rebudes totes les explicacions el Sr. Sworoski ja podia tornar a casa. Allà l'esperava una benvinguda espectacular: veïns, companys de feina, el llibreter, el forner... Tothom volia saludar l'heroi del barri. Les dones li feien petons i els homes li donaven la mà o fortes abraçades. Ell somreia amb els ulls plorosos. Un cop va creuar la porta de casa seva va tornar el silenci. Va deixar anar un sospir i es va deixar caure a la butaca. De sobte, el ding-dong del timbre el va espantar una mica. Es va aixecar i va obrir la porta. Allà dretes, la mare i la seva filla li portaven un pastís de maduixes. Ell, sense pensar-s'ho gaire les va convidar a dinar. Oh, no es molesti! No, no és cap molèstia. Però la nevera està deserta... així que anirem de restaurant! Van girar cua tots tres en direcció a la porta d'entrada i en Sworoski va tancar amb clau una part de la seva vida. Sabia que d'ara endavant les coses serien diferents, perquè els reis, finalment, li havien concedit el seu gran desig: companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada