Imaginava la pluja porpra, que em mullava les galtes en un món irreal. On el sol lluitava a mort amb els núvols per guanyar la guerra del temps. I la gent resava perquè l'aigua regués els camps suficientment. Un nen plorava sense saber ben bé perquè i una mare el consolava, però no era la seva. Mirava de reüll els tolls d'aigua perquè hi volia enfonsar els peus i una guspira d'il.lusió eixugava sa tristesa. I el degoteig minvava en ritme fins que es feia el silenci. El poble maleïa l'astre rei i retornava a fer ritus ancestrals per fer tornar la pluja. El nen xapotejava i gaudia. Era la primera vegada que veia l'aigua porpra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada