Día de bolas

Ni halloween, ni castanyada. Res de tot això. L'u de novembre és el dia de "las bolas". Això és el que va dir un company de feina mentre feiem un cafè. És el que té treballar en uns grans magatzems. Que no estàs al dia. Perquè allà ja fa dies que és halloween, amb les difresses i les carbasses que et diuen "uhhh" en americà. I, és clar, el dia u tot això ja estarà caducat i obsolet, perquè aquell dia comença oficialment el Nadal. I apareixen boles per tot arreu, daurades i platejades, acompanyades d'arbres desitjosos de ser engalanats i pare noels que canten i ballen al son de les nadales. Una tortura que dura dos mesos i que ens taladra el cervell amb cançonetes que fan dring, dring. I es barrejen els tiós, amb els reis i els milions de juguets que mai seran jugats. I és com un malson gegant del merchadising que tot ho pinta de color de rosa. I qui té diners en gasta més que mai i qui no en té també, sense mesura. I, a vegades, em fa fàstic aquest afany consumista i ostentós que ens embadurna d'hipocresia.

Des d'aquí faig una crida perquè retornem a la cordura i a les arrels. Tornem a enviar-nos postals escrites a mà, fem els regals justos, no fem sopars de compromís. Siusplau, que retorni l'esperit nadalenc, el de veritat.

I quan s'acabi el nadal, ja serà "primavera en el ..."