Sempre hi ha un dia en que, literalment, t’aixeques amb el peu esquerre. Gires el cap i amb els ulls enganxats mires el despertador. Per un moment creus que estàs somniant però, de cop i volta te n’adones que no. Que el despertador marca les nou i tú t’hauries d’haver llevat fa més de dues hores. Com pot ser? Si jo l’havia posat... Tan és. Ja arribo tard a la feina, merda. Et vesteixes amb el primer que trobes, fas un xarrup de llet i baixes corrent per agafar el cotxe que, casualment, està aparcat en el lloc menys adecuat. Ahir no em vaig enrecordar de canviar-lo de lloc, merda. Agafo el paper groc del parabrises, mirant amb esgarrifança els euros que em tocarà pagar. I maleeixo la meva mala memòria. Arrenco l'auto i començo a fer via quan me n'adono que hi ha un llum encès. A sobre haig de parar a fer benzina, merda. Paro a la benzinera de Martorell i amb la tarjeta de crèdit entro per pagar els vint euros de càrrega. "No nos funciona la línea, señora. Tendrá que pagarlo en efectivo". Increible, però cert. Només porto deu euros! I m'ha dit senyora! Aix, no sé que em fa més mal. Pago i omplo un cul del dipòsit. Corrent més del compte arribo a Cornellà i no trobo aparcament. Voltes i més voltes, com en un carreró sense sortida. Finalment, algú posa marxa enrera i em deixa un aparcament en bateria fantàstic. Surto del cotxe i camino cap a l'entrada de l'edifici. Haig de creuar un pas de vianants, si els conductors em deixen i no moro en l'intent. Entro, vaig al vestuari i em poso... Merda!!!! Amb les presses m'he deixat l'uniforme. Vaig al departament de personal aviam si en tenen. La noia em dóna un que no és de la meva talla, és l'unic que té. Tard i amb la fila que faig pujo a la segona planta i vaig a la meva secció. Els companys fan cara d'estranyats i algú em pregunta: però què fas aquí? És en aquell moment que recordo perquè no havia posat el despertador. Avui m'havien canviat el torn i anava de tarda. Merda!!!!!
1 comentari:
Sort q era una malson, jo també en tinc molts!!! Quasi sempre em persegueix un desconegut i de cop les cames en fan figa i començo a correr més lentament fins que.......... Ring-ring!!! quina sort! ës l´hora de llevar-me!!! Uf! M´he salvat!!!
Susi
Publica un comentari a l'entrada