dissabte, 10 de gener del 2009

Tremoleu

Ara plou, ara no, ara neva, ara s'espera, ara fa boira i ja no t'hi veus. I rentes la roba i mai no s'asseca i els peuets se't gelen i demanen més mitjons. Les mans es miren l'una a l'altra i es busquen per cercar escalfor. I vols abraçades. I les cames et tremolen i tens pipí cada mitja hora. I un caldo calentó et sap a glòria. I la columna se't queda garratibada i la pell demana crema. Els llavis es tallen i el nas és roig. El cervell es para sota una manta. Arraulida al llit, esclafada pel llençol, la manta i l'edredó. Em perdo sota el coixí somniant que torna a sortir el sol. Fa fred, molt de fred. Estimo les estufes!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, sí, sí!!!! Abraçades!!!! visca les abraçades!!!!

Anònim ha dit...

Si molte abraçades i moltes estufes per passat aquest fred!

Sussagna