La paret m'espatega. Un polstergeist?, una psicofonia?.., que va!!! Suposo que deu ser alguna tuberia que fa soroll, no ho sé. La qüestió és que tinc uns ensurts, que un dia em trobaran garratibada al llit amb cara d'haver vist un fantasma. En general, però el piset és bastant silenciós. Els veïns, com si no en tingués i de cotxes no en sento gaires. A la nit sento com un xiuxiueig de l'autopista, però res important. El que he comprobat, però, és que el silenci total és impossible. Sempre hi ha quelcom que fa soroll: una rentadora de lluny, un gat que miola, el vent arrencant fulles o la meva pròpia respiració. Suposo que a tot s'acostuma un, però no sé si m'acostumaria al guirigall de la ciutat: cotxes i gent, amunt i avall, sirenes de policia, d'ambulàncies, música de bars, crits de baralles, camions d'escombraries, de neteja...Aquí es despren tanta tranquil.litat que em sembla que m'hi quedaré a viure, jeje.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada