HAMAM

Un viatge experimental, sí senyor. No hi ha res com marxar del país per provar coses noves. Coses gens estranyes d'altra banda: un bany turc. I això ho havíem de provar, tan sí com no. No volíem anar al típic i turístic "Cemberlitas" ( massa gent amuntegada ), però tampoc anar a parar vés a saber on. Així que, per internet ( gràcies per aquesta eina tan fructífera!! ), vaig trobar un que em va semblar prou interessant: Suleymaniye Hamam. I vem encertar de ple ( ara em posaria una medalla i em faria petons a la galta, però no m'arribo ). Us el recomano ferventment. Per 35€ passes calor, sues com un porc, et foten una tundra que et fan mal tots els músculs del cos, et tiren aigua fresqueta, et renten el cap amb un sabó d'aquells d'abans i t'emboliquen amb tres tovalloles i a prendre un apple tea. A que sona bé?? D'acord, no sona gens bé, així que ho explico una mica millor.

Arribes al lloc en qüestió, situat al costat de la mezquita més gran, que no vem poder visitar perquè estava en obres (quina ràbia), Suleymaniye, i et trobes en un edifici del 1550 fet pel mateix arquitecte de l'esmentada mezquita. Nosaltres portàvem biquini, però sinó ells te'n donen un (pestemal) que semblen les estovalles de casa i que fan conjunt amb una tovallola que també et donen. Portàvem xancletes, però això no va colar i ens van donar una mena de sandàlies de fusta, tres números més grans, que ens facilitaven molt caminar amb gràcia i salero. Amb aquestes pintes entres a la zona del caldarium i et deixen 30 minuts suant com una mala cosa que, fins i tot, les parets suen i no és broma. Teníem tota la sala per nosaltres i aleshores van entrar dos nois amb una parella de ¿japonesos?. I aquí és quan t'acollones, perquè comences a sentir, buum, baam, choof, tot ressona i semblen que estiguin apallissant els pobres chinitos. I t'agafen ganes de sortir corrents perquè saps que les pròximes serem nosaltres. Transcorreguda la mitja hora els filipins surten xops de dalt a baix i amb prou bona cara. Jo, que m'he marejat una mica amb tanta caldufa, ja tinc ganes que em tirin tota l'aigua que vulguin. Entren dos nois nous i ens porten cap a la sala de "tortura". Ens fan seure i amb un guant de cri ens treuen tota la porqueria del cos. Ens tiren aigua, ells també se'n tiren constantment. Ens pregunten el nom i d'on venim, allò de trencar el gel suposo, perquè ara aquests tios ens fotran les mans per tot arreu. El meu es diu Nuri, que aquí és nom de noia però allà no. Ens estiren sobre un marbre cap per avall com si fossim un entrecot i ens ensabonen. Comença el massatge més complet que m'han fet mai. Em feia mal tot!!! Mare meva!! I em va petar no sé quants ossos. Fins i tot, se'm va escapar un "òsties". Ho sento, no ho vaig poder reprimir. Mitja hora, amunt, avall, per davant, per darrera, els peus, les cames, els braços, l'esquena, el cap... I vinga remullar. Finalment, una ensabonada de cap. Just per semblar una rata esporuguida. Embolcallament de tovalloles i a seure per pendre un altre apple tea, relaxades i atontades totalment. I la sessió es dóna per acabada, així que pujem a cambiar-nos i marxem amb un somriure a la cara i amb la sensació d'haver viscut un moment innolvidable.