dimarts, 19 d’octubre del 2010

Un globus, dos globus, tres globus...

Agafar un globus, aquesta era la qüestió. En el bon sentit de la paraula, s'entén. També podíem agafar una turca, jeje. Quin país amb doble sentit. En principi, la idea era no fer l'excursioneta perquè vas sumant i al final hauré de fer unes cantonades per poder apoquinar els dinerons. Però, és clar, et trobes al mig de la Capadoccia (un dels millors llocs del món per volar en globus), el guia et diu quatre coses i què has de fer, ehhh!!! Donçs pujar. Així que a l'endemà et lleves a les 4:45h de la matinada, et dutxes, et vesteixes i baixes a recepció, amb la mala sort que cauen quatre gotes i, aleshores, després de deu minuts d'espera et diuen que avui no pot ser pel mal temps. AGHHHHH!!! Total, cap al llit de tornada. A l'endemà repetició de la jugada. Però avui, sí. Fa bon dia. Ens porten en furgoneta a un descampat i ens donen d'esmorzar. Paguem l'excursioneta i ens apropen cap al nostre globus. N'hi ha un munt!! Quina gentada!! Haig de confessar que jo sóc una mica cagueta per aquestes coses, així que us podeu imaginar que la cara que faig a la foto és totalment un posat, jeje. Comencen a inflar els globus i ens introduïm en la cistella. Hi caben setze persones i el "globero" conductor. Total, que allò comença a pujar de mala manera. I puja, i puja, i puja. I la cosa impressiona una miqueta, la veritat. Però, després del primer impacte tot transcórrer amb total tranquilitat. La cistella no es mou gens ni mica i, tothom, càmera en mà no para de fer fotos. Comença a sortir el sol i la visió espectacular del paisatge volcànic de la Capadoccia ens envolta màgicament. Ha valgut la pena decidir-nos. Això sí, fa un fred que pela!
Al voltant nostre uns cinquanta globus que van amunt i avall per fer gaudir als guiris de torn. Tots estem bocabadats i meravellats. Llàstima que se m'acabin les piles de la càmera al bell mig del cel i no tingui recanvi, jeje. Sort que encara he pogut fer algunes fotos per portar proves. Una hora volant pels núvols i, finalment, arriba l'aterrament que també va ser espectacular. Vem aterrar, directament, sobre el remolc de la camioneta! Un crack el conductor. A la primera i sense entrebancs. Per acabar ens van donar uns pastissets, una copa de cava ( bé, del que fos, perquè la marca no la vaig veure) i un diploma de vol. Així que si algún dia teniu el dubte de pujar en un globus, la resposta és clara: SÍ!!!! Una altra experiència única per la memòria.