Un terrat amb bones vistes, dos cavallets, una fusta, espelmes, coses per picar, un pollastre farcit amb pernil i porro, vi, cava i coca de crema. Decorat perfecte per una nit de Sant Joan de temperatura al punt, ni fred ni calor. La banda sonora espetega a les nostres oïdes en un ritme continu d'onomatopeies petarderes i els colors esclaten en el cel formant estels ficticis de vida efímera. El vent s'emporta pólvores i les esparceix sense criteri. Revetlla nostrada, festa pagana segons diuen, on el foc regenera i les bruixes retornen als seus ancestres.
Felicitats a tots els Joans i Joanes!
5 comentaris:
Si si si! i el millor de tot, la comapanyia que era molt grata! xerrar, xerrar i xerrar... enlairats en el nostre poble, en una nit magnífica, envoltats per algun estel i molts petards. En moments així te n'adones que a la vida no calen gaires coses per ser feliç!
NOIES, DES DEL VOSTRE TERRAT SEGURAMENT SENTÍEU ELS PETARDS QUE LA FAMÍLIA ESPINACH TIRAVA AL JARDÍ. QUE BONIC ÉS SANT JOAN!
Segurament sí que els vèiem i els sentíem... Ha sigut un St. Joan tranquil (m'ha donat la sensació que no hi havia tans petards...). I no l'havia passat mai a un terrat i és molt maco, sí senyor! Visca els terrats!!!!
Sí! però la tieta Nuri ja que em va dir que uns que tiràven que eren espectaculars que no éren vostres ;-) Pq jo pensava... carai els de Ca l'Espinach com se´ls gasten! ;-)
Ijajajaj! No nosaltres només tiràvem coses aptes per menos de 10 anys. A ca l'Espinach se'ls gasten més amb el pernil que amb els petardus...
Publica un comentari a l'entrada