Il.lusió

Quan miro el meu compte corrent m'agafen atacs de riure. Treballo, guanyo un sou mileurista, intento no gastar gaire i la paraula estalviar és com una utopía del diccionari. Evidentment, amb aquest panorama el meu futur estava llogat i tenia dret a somniar amb coses pròpies. Encara gràcies que queden els drets abstractes, perquè els reals no te'ls garanteix ningú. Porto cinc anys vivint de lloguer, en un pis gran però mig atrotinat. Una cuina que cau a trossos, sense extractor (per molt que netejo t'enganxes a tot arreu), amb cuina de fogons, amb pica de marbre; una petita galeria on puc estendre la roba i si tinc sort no m'agafa pudor a fregits; un bany amb una cisterna que a vegades es trenca, un bidet que ocupa lloc i no faig servir i una banyera que no és ni dutxa ni banyera. Hi ha humitats, no hi ha calefacció (quins hiverns!) i a l'estiu et deshidrates. Les rajoles del terra són les mateixes que hi havia a casa dels pares i l'acabat de la cuina també, deuen ser de la mateixa tongada.

Fa dos anys em vaig apuntar a una promoció d'habitatges de lloguer jove (que bé, encara estic de bon veure,jejeje). Ha passat el temps, els han construït, els han acabat, han fet la convocatòria (em van admetre), van fer la llista definitiva (ja m'havien admès) i, finalment, va arribar el dia del sorteig (amb paperets i mà innocent). I m'ha tocat un!!! Quina sort! Ja era hora que em toqués alguna cosa... Sí, seguiré de lloguer, però en un pis més petitet però nou, amb pàrking, amb traster,amb ascensor, amb calefacció, amb finestres que tanquen bé, amb parets llises, amb rajoles sense flors, amb vitroceràmica, sense pudors, sense veïns a sobre....

Yupi!!!!!!

P.D: Feliç dia de la música (escolteu, canteu, balleu, toqueu, aneu a concerts, gaudiu).