De tot una mica

Cap de setmana complet i variat. Amb una xafogor que permet els tirants per la nit, divendres vam a anar a sopar a la pista. Nova temporada, nous llogaters. La veritat és que s'hi van lluïr. Tan sols tenien una carta, que havien de passar de taula en taula amb l'espera corresponent (es veu que l'impressor no va complir ). El contingut de la carta tampoc es que fos res de l'altre món: bocatas freds, bocatas calents, alguna tapa i quatre pizzes. Vam demanar tres cerveles, un vegetal i unes patates braves. Atenció: hora i mitja per servir!!! Increïble. La gent del voltant també estava desesperada. La veritat és que era tot una mica caòtic i ens vem queixar. L'amo ho va voler arreglar convidant-nos a un xupito, però el mal ja estava fet. Com no es posin les piles no tindran gaire clientela. Vam sortir esperitades cap a la plaça de la vila, on un trio musical amenitzava la nit. Vam obtenir taula a la terrasseta del cafè i a gaudir de ritmes coneguts.

A l'endemà cap a la platja, a Vilanova, on hi havia gent amb mesura i l'aigua estava neta i a bona temperatura (us ho dic jo que em costa vida i miracles entrar a banyarme). Dues horetes agafant energia solar i a dinar, que l'estòmac ja remuga. La sorpresa positiva del dia va ser el restaurant que vem trobar per casualitat i que recomano ferventment: Can Cabanyes (c/ comerç, 2), aprop de l'església. És un palauet, estèticament atractiu, amb dues sales grans que desprenen aires senyorials. La cuina, variada, bona i a preu asequible. No us faci por entrar i pujar les escales, val la pena.

Amb aquest bon regust retornem cap a la rambla a fer una ullada per les tendes. Encara que la temptació és grossa, la setmana que ve comencen les rebaixes. Així que ens mosseguem les billeteres i no ens deixem atrapar pel consumisme compulsiu. Això sí, es veu que amb la calor que fa ens agafa no se què i en passar per davant d'una fruiteria no ens podem estar de comprar melons i cireres. Vés per on.

Són les 5 i agafem cotxe per tornar a casa, que tenim ganes de treuren's el sorral que ens envaeix el cos. Una dutxa i un descans fins a les nou, que em recull la Maite i xino-xano anem cap al castell a sopar una crepe una mica resseca. Fet el mos, seguim castell amunt fins a la plaça del Pedró per assistir a un concert de música de cine. Ens passa el temps volant, escoltant els instruments i rient amb el toc humorístic del show. Satifestes pel dia profitós cadascuna segueix el seu camí, cercant el son que arribarà rendit.