Dilluns va ser un dia excepcional. A Gelida podem dir que la neu no ens és del tot extranya, però quan em vaig llevar a les nou del matí i vaig obrir la persiana...ohhhhhh! No veia més enllà d'un pam de la boira que hi havia i tooooot era blanc. Ràpidament vaig pensar que tot allò quedaria en no res i es desfaria en unes hores. Digueu-me vident,jeje. Vaig anar fent les coses rutinàries fins a la una. Vaig dinar i...cap a la feina. Encara es podia circular i el tram de casa fins a l'autopista era curt, així que vaig pujar la rampa del pàrquing (amb una mica de por) i cap a Cornellà falta gent. Tot el recorregut encara estava net i les volves començaven a caure arreu. Evindement, no es va apropar ningú al centre i tots estàvem expectants del carrer i de la televisió. La cosa cada cop anava a més i en unes hores la neu ho va embolcallar tot, amb uns gruixos mai vistos a Cornellà. La ronda parada a tothora. Les informacions de que tot fallava: busos, renfe, carrilet... Vaig trucar a ma mare per preguntar l'estat de la situació. Resposta: queda't en un hotel!!!!!! Vale, vale... Carreteres i autopista tallats, la renfe no funciona, el funi tampoc... Un desastre. Així que, per una vegada a la vida, a la feina es van comportar i ens van pagar una habitació d'hotel a una companya i a mí. I ens van deixar entrar el cotxe al pàrquing del centre. Així que la nit de la gran nevada la vaig passar en un hotel de Cornellà i vaig estar 24hores sense anar a casa. Em vaig perdre la neu de jugar i fer fotos i vaig patir la neu que no et deixa tornar a casa. Llàstima! Sempre ens quedaran aquestes postals tan maques.
4 comentaris:
ei,
ho dic: vident.
;)
Ben dit, jeje!
Ya sea en Gelida o en Cornellá, pero lo tuyo es quedarte sitiada las dos veces que ha nevado fuerte!!!jajaja Si te consuela, yo también viví la nieve que fastidia e incomoda porque pensé, como tú, que esos copos de la mañana se iban a quedar en aguanieve y salí de casa con un miserable paragüas de bolsillo que no me sirvió de nada con la ventolera que hizo. Pero fué increíble ver blanca Barcelona y es que la nieve es bonita de narices!!
Lo mío con la nieve es un quiero y no puedo. Así que como ella siempre me puede a mí me voy a ir a vivir a Alaska o similar para que haya un reencuentro entre nosotras. Me voy a unir a mi enemigo!!! Viva la nieve!!!
Publica un comentari a l'entrada