Una samarreta que s'ha convertit en top ( ja m'he engreixat...), uns pantalons que no passen del genoll (merda, sí que m'he engreixat) i un jersei que deu ser dels vuitanta, com a mínim. Arriba aquell moment estacional del famós : "vaig a fer el canvi de roba". Com una mena de ritual tradicional ens preparem per decidir què guardem, què reciclem i què ja no pot aguantar més temps amb nosaltres. Obrim l'armari ( bé, qui el tingui, perquè jo no en tinc d'armari ) i amb cara de pomes agres ens disposem a fer un treball d'investigació, analitzant i fent estadístiques de quantes vegades em poso allò o allò altre. Realment, el consumisme ens ha abduït, perquè t'adones que tens coses que ni han vist la llum del dia o que te les has posat ben poc. En aquell instant recau com una culpa sobre meu i penso que no ho faré més, que m'haig de comprar coses de les que realment n'estigui convençuda. Així que amb una energia inusitada començo a destriar: les coses que estan estripades a la bossa de plàstic, les coses que s'han quedat petites (per no dir que jo m'he quedat gran, jeje) a la bossa de plàstic, les coses que fa tres anys que no em poso a la bossa de plàstic, les sabates que ja no podem caminar més a la bossa de plàstic i la resta a la rentadora. I el meu penjador es queda despullat com un arbre a la tardor. I ara què em poso?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada