dijous, 11 de setembre del 2008

Jo soy bilingüe

Mai he tenido problemes por parlar ambdues lenguas alhora. Mi mare es andalusa i mi pare català. De ben pequeña li he hablado castellano a ella i català a ell. I entre ellos cada un habla la seva lengua materna. Sóc charnega, con molt de orgullo. I bien catalana, con molt de orgullo. Por això me fa ràbia quan unos se ataquen a los otros. Perquè a mi me agrada la riquesa de los idiomas, la varietat de los acentos i las diferencias gramaticals. Me agrada denfender lo indefendible. Porque si no et muestras como un radical catalanista o espanyolista, te trobes al medio del camp de batalla. I no entiendes perquè es tan difícil, simplement, convivir.
Para una diada con respecte. Visca Catalunya!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El nou dibuix i el rellotge són molt originals, però potser tanta blancor no m'acaba de convèncer, jo optaria per incloure algun color com tenies abans, però otot i aixó l'important no és l'embolcall oi? l'important és el que hi ha dins, i com sempre quan llegueixo el que escrius i com ho escrius m'agrada molt. Estic d'acord amb tu amb la reflexió que fas davant la diada, però ja saps que jo de bilingüe res de res, però m'agrada molt sentir a parlar bé el castellà i malgrat no ho faci molt i molt bé, entendre'm amb la gent ho puc fer i això és el que compta, oi???
CUAC

Anònim ha dit...

Gràcies, reina!. Es veu que estic una mica esgotada de colors. Em passa el mateix amb el pis. Abans tot era color i ara tot blanc. Seran etapes...
I sí, l'important és fer-se entendre, ja sigui amb paraules, mirades o somriures.

Anna Espinach Llavina ha dit...

A mi em fa molta ràbia la gent que et diu: "ai, tú eres como muy catalana, no?". I resulta que domines la seva llengua més que ells mateixos. Hi ha gent molt burra. De tots costats. I de tots els països. Per això me'n torno cap Berlín, jo, que amb prou feines em faig entendre en anglès... Ai. Gràcies pels comments i la felicitació. Estaria bé trobar-nos un dia, més enllà de la pantalla, no? Repetons.

Anònim ha dit...

Ei! No vull presionar ni molt menys eh! però... és que fa dies que no ens escrius cosetes i almenys jo ho trobo a faltar! que tota aquesta blancor s'ha d'omplir almenys amb lletres ;-)
Petonarros!