Carreteres secundàries amb giravolts sinuosos, sense vorals, envoltades de camps plens de ginesta que omplen de color i d'aroma l'escapada cap a un món que ens sorprendrà gratament. Així hem començat a recórrer França, amb il.lusió, cap a Saint Paul de Fenouillet. Endinsats en uns mapes de google, que ens duran a llocs recòndits i gairebé inexpugnables ( aquí potser m'he passat una mica, però hi haig de posar una mica d'emoció i misteri,no? ). La primera parada ens porta a les Gorges de Galamus. Un senyal avisa de la difícil circulació de l'indret, estretet per un cotxe, impossible per dos. Pujem a velocitat moderada i parem on un cartell anuncia "ermitage". Desconeixedors d'aquesta dada aparquem el cotxe, baixem unes escales, passem un túnel i trobem.... una porta tancada. Vaja, quin desengany. Tornem a pujar fins dalt, on uns senyors gavatxos es disposen a baixar. Amb el nostre francès d'EGB ( els de la ESO això els hi sóna a molt antic, aix... ) els informem que c'est fermmé o com es digui. I just en aquell moment apareix un senyor amb una clau gegant a la mà i ens diu que ara obre ( ho diu en francès, és clar). Ostres, com caigut del cel!! L'atzar ens permet admirar l'ermita, literalment, enganxada a la roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada