dimecres, 27 de gener del 2010

Perduts

En certs moments de la vida un se sent com perdut en aquest món, massa gran i complicat. Però no ens guanyarà el pessimisme, sempre expectant i cercant víctimes. No ens compadirem com a nens sols i esporuguits. Aixecarem el cap i mirarem endavant perquè és l'únic camí per recórrer. Donarem la mà a qui no pot aixecar-se. Somriurem pels qui ploren. Cantarem per espantar les pors. Mirarem al passat per aprendre a gaudir del futur. Començarem de nou cada cop que faci falta. La vida no és una, individual i única. És múltiple i multicolor. I la pintarem depenent de l'estat d'ànim. De tots els estats en poden sortir quadres meravellosos. Així que us proposo que escolteu la canço d'Anouk i us deixeu emportar per una melodia profunda. Aleshores començarà un nou dia ple d'esperança.

1 comentari:

Rosiki ha dit...

Sí, sí, sí!!!! tots a fer pinya per tirar endavant! mirar a munt i endavant, a munt i endavant i si caiem ens tornem a aixecar que no passa res i alguna cosa n'aprenem de la caiguda.