No recordo haver escrit gaires cartes als reis. És clar que la meva memòria a vegades falla com una escopeta de fira. És bonic això d'escriure els desitjos i enviar-los màgicament a uns senyors desconeguts anomenats Melcior (rei de la llum), Gaspar (rei de l'aroma) i Baltassar (amo del tresor). I dic que és bonic perquè jo, com a patge real que he sigut, he pogut llegir-ne vàries i somriure amb la de coses que arriben a demanar les criatures. Amb aquella lletra que va de tort, amb mil dibuixos i filigranes i, sobretot, amb tota la il-lusió. La il-lusió d'aquells ulls brillants i aquelles boques obertes de bat a bat. El dia que no hi hagi il-lusió, ni nervis durant la cavalcada, ni corregudes a les set del matí, aleshores, el Nadal no tindrà sentit. Així que demano als Reis Màgics que aquest any 2010 ens portin molta i-lusió per tirar endavant qualsevol cosa.
1 comentari:
Totalment d'acord! la nit de Reis es la més màgica de l'any i espero no perdre aquesta il.lusió per més gran que em faci ;-)
Publica un comentari a l'entrada