L'altre dia a la feina se'm va presentar una Cleofé. Perdó, Cleo...què? Cleofé, em va dir la senyora acostumada, suposo, a repetir el seu atípic nom. El perquè del nom era de fàcil ressolució, tal sant del dia tal nom. Tradicions, per sort, superades. La curiositat m'ha pogut i he cercat el significat de nom tan original: "la que vislumbra la glòria". Els seus pares sí que van "vislumbrar" bé el seu futur. La glòria no sé si l'ha aconseguit però no feia mala cara. Això del santoral m'ha fet pensar en quin hagués pogut ser el meu nom depenent dels sants d'un quatre de gener. La llista, realment, fa esfereïr: "Celso, Gregorio, Rigoberto, Dafrosa, Hermetes, Ageo, Cayo, Máyulo, Aquilino, Gémino, Eugenio, Marciano, Quinto, Teódoto, Trifón, Roger y Genoveva". Déu n'hi do!!!! S'ha de dir que ja tinc un tiet i un cosí que es diuen Gregorio ( "el vigilante"). Dóno gràcies als meus pares per no haver caigut en la temptació i posar-me Marciana o Cayo, perquè hagués tingut una vida molt dura i els acudits fàcils m'haguéssin traumatitzat. El que sembla més normal és Genoveva, però no m'hi veig. Em pensaria que sóc la senyora de El Cid Campeador o alguna cosa semblant.
El meu nom haig de dir que m'agrada, perquè és fàcil, curt i senzill. També m'agrada el seu significat: "que vive o viene de los bosques. Guardiana de los bosques". Oi, que és bonic!!
2 comentaris:
Dafrosa! jo em quedaria amb Dafrosa! ;-)
Cap dels dos em convenç, però gràcies per la vostra opinió, jeje.
Publica un comentari a l'entrada