Montblanc

Un dia esplèndid, un sol enlluernador, un formiguer de gent amb ganes d'història i un poble en ple vivint el Sant Jordi medieval. Així va ser el nostre diumenge d'ara fa unes setmanes. Decidírem aventurar-nos a Montblanc i veure què ens deparava la festa. He de dir-vos que vaig quedar gratament sorpresa. Recomanable per anar en família (hi ha tallers pels nens, bestiari de tota mena, un joc de pistes...), per anar en parella (quin dia millor si nó) i per anar anb qui sigui. Hi ha representacions de lluites, una justa de cavallers, venda d'esclaus, un mercat de vins i caves, un mercat de tot una mica, representacions d'oficis... Vaja, que qui s'avorreix és perquè vol. A més a més, la vil.la també acompanya per passejar-la i visitar-la. Un dia sencer de bones sensacions i amb un sol que et deixava assedegat i fet una nyapa. Mireu com va quedar aquest:

quan vaig passar per la paradeta vaig quedar pensativa. No sabia si ell era l'artesà en qüestió, perquè els gossos d'avui en dia són molt espavilats. Mireu sinó el Pancho de la Primitiva. Vaig descartar la idea. Aleshores em vaig fixar que les paraules estaven separades "el arte sano". De què? De viure a la bartola? De ser gos i artesà? De ser un artesà gos? Ostres, quina vida! La qüestió era que el suposat artesà de la paradeta no hi era i havia deixat el quiso. Vigilant? Ho tenia clar.

Caminant paradetes avall vaig trobar la resposta: "Se necesitan clientes". Sí senyor, si Mahoma no va a la muntanya, que vingui la

muntanya! És per això, que l'artesà

havia deixat el cà. Si no hi havia clients perquè perdre el temps, oi?
A l'època medieval anaven per feina,

tú. Fins i tot, ja hi havia xinesos, perquè on vem dinar bé que en feien

cara d'asiàtics, per molt disfressats que anessin. Deu ser que venien de fer la ruta de la seda o alguna cosa així. En definitiva, una excursió profitosa i divertida.