Sóc vil

Sóc vil, ho reconeixo. Estic de vacances i vagarejo tot el dia. Ja tindré temps per ennoblir-me... Com que no em puc permetre vagarejar per altres móns (coses del mileurisme) he voltat una mica pel país, que no té res a envejar a la resta de la terra. Amb la Susagnna hem agafat la bossa i amb un cop de cotxe ens hem plantat a "Can Felicià". Una casa rural aprop de Besalú, perduda enmig de la montanya, on l'aigua sembla que tingui cos i pesi en el pal.ladar. Gaudint de bon temps hem passejat per Besalú. Llàstima que no ho sabíem, perquè la setmana vinent són festes i fan el Besalú Medieval. Així que ja ho sabeu. Hem dinat de gust i cotxe amunt hem traspassat de país. Olalà! La France!! Ens havien parlat de Céret molt bé i com que no estàvem gaire lluny ens hi hem atansat. La veritat és que ens ha decepcionat una mica. És una població d'artistes, bohèmia, amb sales d'exposicions d'art. Tot semblava idoni per impregnar-nos de cultureta, però potser no era el dia ni el moment. Suposo que s'ha de visitar quan fan fires o alguna cosa semblant. El que sí he vist és la cara dels francesos, que sembla que no hagin anat al lavabo en tres dies, amb aquella mala bava i poca educació...

Hem sopat en companyia de la resta de persones vils i hem anat a fer nones per llevar-nos amb un altre dia esplèndid. Xino-xano cap a Camprodón. Bonica vila, plena d'història i de llangonisses i fuets gegants. Els ulls em ploraven de desig davant d'aquells aparadors plens de pecats culinaris. Casualment hi havia una exposició d'armes, cotxes i estris varis de la guerra civil molt interessant i casualitats de la vida ens hem trobat amb uns gelidencs, la família jaquet-rossell, que també voltaven per allà. Hem dinat i hem tornat a la casa rural per fer una estona de piscina i relax, ja que no hi havia ningú. Amb un sol que espategava, l'únic que es feia sentir eren les mosques pesades fent-nos la guitza. Després del bany la panxa ens feia rum-rum, així que hem anat a fer un vol per Banyoles i com unes convilatanes més ens hem assegut a una de les terrasses de la plaça major a fer un gelat. La plaça bullia de gent i era agradable veure com nens i grans s'ho passaven d'allò més bé. Tornem a casa on el sopar es serveix a dos quarts de deu. Acaben d'arribar més persones vils. Aquests vénen de Deltebre. La resta són de Reus, St.Climent de Llobregat i nosaltres de Gelida. Tots junts hem sopat amanida de pasta i "pilotilles" (vaja, mandonguilles). Un altre dia esgotat...

Ja ha arribat l'hora dels adéus. Així que ens llevem per esmorzar, agafem maletes i ens disposem a marxar, quan l'home més vil de Deltebre ens sorpren regalant-nos arròs del país. Contentes pel regal ens dirigim cap alguna platja, encara no decidida. Acabem a Pals on ens deixem escalfar pel sol una estoneta. Seguim camí avall i ens parem a dinar a Tossa. No volem que això s'acabi però dissortadament tot té un final. Veníem de gaudir de la nostra festa major, hem fet unes mini vacances i seguirem amb la festa major de Vilafranca.

No vull ennoblir-me ...